1. Aprovació de l'acta anterior

S'aprova per unanimitat l'acta de la sessió anterior.

2. Anàlisi de la situació a partir de les respostes rebudes

L'ICGC assabenta que, des de l'última reunió, ha rebut informació de la DG de Comerç, de la DG d'Indústria, de l'ACA i de l'ACM; i afegeix que seria positiu disposar-ne de la màxima possible per evitar possibles mancances.

Igualment, per anar avançant, l'ICGC resumeix l'anàlisi feta a partir de la informació rebuda:

• Existeixen múltiples tràmits, els quals requereixen de múltiples informes, diversa geoinformació i la participació de diferents actors. En el cas de la geoinformació, a més, s'apliquen criteris (buffers, filtres, etc.) que varien segons la casuística, i pot tenir funció de suport o d'oficialitat. Així doncs, resulta complex el disseny d'una base de dades i d'un mecanisme d'explotació que ho integri tot.
• L'actualització de tots els elements (normativa, geoinformació i responsables) és constant, fet que cal tenir present.
• És necessari un entorn SIG per a la visualització i consulta de les dades espacials lligades als tràmits.

S'aclareix que, habitualment, no hi ha un únic responsable per a cada tràmit que s'encarregui de gestionar-lo, i que la sol·licitud d'informes pot venir per diverses vies.

Atès tot l'anterior, s'acorda que el primer i principal repte a assolir és disposar de tota la geoinformació necessària.

Es comenta que la disponibilitat de treballs signats per col·legiats pot ser suficient per a expedients concrets però que el plantejament és proporcionar solidesa jurídica per tot el territori de Catalunya. Amb aquest objectiu, caldrà potenciar la millora de les dades existents quan presentin insuficiències (resolució, etc.).

Addicionalment es proposa la integració dels conjunts proporcionats per diversos productors, com ara els de l'ACA i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per facilitar-ne la interacció. En línia amb això, cal mantenir els atributs que serveixin per a l'aplicació de criteris variables, com per exemple la titularitat de les carreteres, ja que el domini de servitud canvia en funció d'aquesta (fins i tot per a cada Diputació).

3. Programació d'accions

S'acorda elaborar un llistat de la geoinformació necessària per a tràmits, a partir de la informació rebuda.

Els buffers i altres elements derivats d'operacions SIG, encara que puguin tenir entitat pròpia, es consideren part de la geoinformació originària, generalment en forma de capes. Alguns exemples serien el domini públic-hidràulic, les zones de servitud, les zones de policia i les zones de flux preferent, derivades del conjunt de rius de Catalunya.

Caldrà tenir en compte la publicació recurrent de normativa que pugui afegir elements a l'esmentada llista, o modificar-los, com la recent llei que defineix les zones de servitud aeronàutica. A aquest efecte, es dissenyarà un mecanisme per tal d'estar assabentats i poder derivar les accions adients.

Dit això, es manté el pla de treball acordat inicialment i s'acorda fer la propera reunió al gener.

4. Torn obert de paraules

• En alguns casos la geoinformació consisteix en simples imatges publicades al DOGC o en documents impresos, vàlides legalment però no aprofitables tal qual en un SIG. Igualment cal incloure-la i, a poder ser, convertir-la en dades espacials.
• L'ICGC té pendent contactar amb la DG d'Infraestructures de Mobilitat per insistir en la seva participació en el Grup de treball i, d'aquesta manera, aclarir aspectes com l'establiment dels dominis públics de les carreteres i les infraestructures ferroviàries (segons titularitat, segons tràmit, a priori calculat a partir del peu de talús i no de la via, etc.).
• La DIBA consulta l'existència d'informació sobre certificació energètica d'edificis. L'ACM respon que hi ha un registre però en desconeix l'accés.
• Com a repte futur es proposa implementar un entorn que permeti saber què està prohibit en cada punt del territori.
• Si bé en algunes ocasions es dona normativa contradictòria, comença a haver publicacions al DOGC que n'indiquen la prioritat d'unes sobre les altres. La DG d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi en facilitarà un exemple. Quelcom associat i que genera força problemes són els processos d'avaluació ambiental, amb regulació del 2009 a Catalunya i del 2013 a nivell estatal.