1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (núm. 4)

La Comissió aprova, sense comentaris, l'acta de la sessió anterior.

2. Capes d'informació geològica. Estat actual i previsió d'avenç

Es recorda que, d’acord amb el Decret de desplegament de la Llei 19/2005 de l’Institut Geològic de Catalunya, el Mapa Geològic de Catalunya, en la seva expressió cartogràfica, inclou, com a mínim, els 6 Geotreballs.

Els recursos econòmics i humans disponibles per als mateixos i els resultats obtinguts posen de manifest que, a mig termini, és impossible que hi hagi una cobertura geològica homogènia del conjunt del territori en els termes establerts en l’esmentat Decret.

Per aquesta raó es proposa que al llarg dels propers 5-10 anys, una part significativa dels recursos assignats als Geotreballs I, II i III es derivin, entre d’altres, cap al desenvolupament de les següents accions:

• Revisió, actualització i millora del Mapa Geològic 1:50 000

• Sistema de capes d’informació geològica basat en els continguts dels Geotreballs

Es raona sobre els motius que han conduit a la selecció de les capes d’informació geològica, que en total són 20:

• Zones aflorants

• Fotografies d’unitats

• Mesures d’estructures

• Composicions geoquímiques

• Radioactivitat natural

• Descripcions petrogràfiques

• Paràmetres físics

• Registre geològic

• Terrenys antròpics

• Cartografia del Quaternari

• Cartografia del Basament

• Talls geològics

• Superfícies geològiques

• Litologia

• Meteorització

• Dinàmica càrstica

• Dinàmica fluvial

• Dinàmica litoral

• Dinàmica de vessants

• Dinàmica glacial

Es relacionen els treballs en curs executats enguany per part de la Unitat de Geologia Regional, que en total són 13, i s’introdueixen tots ells amb un cert nivell de detall. Són els següents:

• Caracterització sistemàtica de terrenys antròpics

• Ajust geomorfològic del Quaternari de la Conca de l’Ebre

• Cartografia dels dipòsits litorals i avaluació de la seva erosionabilitat/mobilitat

• Interpretació de contactes d’unitats prequaternàries fossilitzades per dipòsits quaternaris àmbit no 1:25 000

• Revisió i actualització del Paleogen del Segrià, les Garrigues, la Terra Alta,  el Priorat i la Ribera d’Ebre

• Revisió del basament prequaternari dels Pirineus

• Catàleg de mapes litològics

• Minerals de Catalunya

• Estructuració d’informació geoquímica de les principals unitats geològiques

• Composició dels fulls GTI-GTII de Sant Sadurní d’Anoia i Martorell

• Finalització de la cartografia geològica GTI de 675 km² dels entorns de Barcelona

• Reconstrucció del sostre del basament prequaternari de la ciutat de Barcelona

• Treballs de camp i cartografia GTI-GTII dels fulls 1:25 000 del Montseny i Arbúcies

Es presenta un conjunt de 12 accions que es preveuen executar a curt i mig termini, a saber:

• Revisió i actualització de la cartografia geològica i la caracterització litostratigràfica, sedimentològica i estructural dels dipòsits paleògens de la Conca de l’Ebre: àmbit centre

• Revisió i actualització de la cartografia geològica i la caracterització litostratigràfica, petrològica i estructural dels materials paleozoics del sector SO de la Cadena Costera Catalana

• Revisió i actualització de la cartografia geològica i la caracterització geomorfològica i sedimentològica dels dipòsits quaternaris dels Pirineus

• Caracterització de l’exocarst dels principals sistemes càrstics de Catalunya.

• Revisió, homogeneïtzació i georeferenciació 3D de talls geològics

• Revisió i actualització de la cartografia geològica i la caracterització geomorfològica i sedimentològica dels dipòsits quaternaris del Sistema Mediterrani Sud i el Llobregat Centre

• Finalització de 5 fulls GTI-GTII: Centelles, Tona, Santa Maria de Palautordera, Montseny i Arbúcies

• Actualització del visor de capes d’informació del mapa geològic 1:25 000

• Disseny d’un visor additiu de capes d’informació

• Distribució en format WMS i vectorial de conjunts d’informació disponibles (pe Mapa estructural de Catalunya 1:250 000)

• Publicació del Mapa de contextualització geològica de Catalunya (preparat per ser imprès en un A4)

• Finalització dels treballs en curs (exposats anteriorment)

En relació a les capes d’informació geològica, es sintetitza l’estat de l’art i es fa una previsió d’avenç en 5 grans línies d’actuació.

3. Planificació d'activitats per al 2022

Durant l’any 2022 es pretén:

• Fer un seguiment exhaustiu dels avenços assolits

• Potenciar el Mapa per a la prevenció dels riscos geològics

• Continuar avançant en la implementació de la Litoteca

4. Torn obert de paraules

La Facultat de Geologia de la UB agraeix els esforços que l’ICGC està realitzant i el felicita pels resultats obtinguts. Aquest passat gener l’ICGC ha pogut distribuir el GTI en continu, en format SHP. Pregunta com s’ha aconseguit passar d’una distribució per fulls a una en continu. L’ICGC respon que amb una tasca d’harmonització i homogeneïtzació de la informació.

La Facultat de Geologia de la UB està completament d’acord amb les accions que l’ICGC es proposa executar per a la millora del Mapa Geològic, més temàtiques que no pas territorials.

La Universitat de Girona manifesta que és bo que tinguem una visió estratègica i establim què és factible i què no. Li han semblat excel·lents les potencialitats del visor. Demana que es facin presentacions en entorns universitaris per a què tingui un ús el més universal possible. Demana també una estratègia per a solucionar el problema de l’autoria de les diferents fonts d’informació emprades en l’elaboració de cartografia geològica. I posa a disposició de l’ICGC la litoteca d’en Lluís Pallí, catedràtic emèrit de Geologia, no a nivell de custòdia, sinó només de consulta.

L’ICGC preveu celebrar el proper mes de gener una sessió centrada exclusivament en la presentació del visor.

La Unitat de Geologia Regional de l’ICGC és partidària d’establir els mecanismes necessaris per a que l’ICGC pugui comptar amb el suport tècnic d’actors externs en temes geològics.

El Director de l’ICGC comenta que:

• Les dues subdireccions generals de l’ICGC en l’àmbit de la geologia són les que tenen, de llarg, més becaris de tot l’Institut, la qual cosa és bona perquè fomenta la interacció entre el món universitari i l’Institut. L’Acadèmia té les portes obertes i pot comptar amb la col·laboració de l’Institut en tots els sentits.

• El nou contracte-programa, que entrarà en vigor l’any 2023, preveu assignar més recursos als temes de prevenció de riscos.