1. La Comissió aprova per unanimitat sense comentaris l’acta de la sessió anterior (#34).

2. Es presenten a aprovació les especificacions tècniques dels següents conjunts d’informació geogràfica, dels quals l’ICGC resumeix les principals característiques:

• Especificacions revisades:
  • Adreces municipals v2.1, impulsat pels ens locals i l’ICGC, on s’ha revisat el model de dades per evitar duplicitats en les taules que inclouen traduccions.
  • Inventari d’espais d’interès geològic v2.0, impulsat per la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural i l’ICGC, on s’han revisat llistes de valors i la nomenclatura de certes distribucions.
  • Referencial topogràfic territorial (RTT) v1.0, impulsat per l’ICGC, on s’han adaptat els subtipus de noms geogràfics a la base de dades de toponímia de l’ICGC, i s’indica l’ús de la tipografia Fira Sans.
  • Variables biofísiques de l’arbrat v1.1, impulsat per l’ICGC, que ara té en compte l’època de captació de les dades LiDAR a l’hora d’aplicar els models a les espècies caducifòlies.
  • Models de distribució d’espècies de fauna i flora v1.1, impulsat per la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural, on s’han revisat alguns camps i la nomenclatura de certes distribucions.
• Especificacions noves:
  • Àrees hidrogeològiques v1.0, impulsat per l’ICGC.
  • Estacions depuradores d’aigües residuals v1.0, impulsat per l’ACA.
  • Instal·lacions de gestió de residus v1.0, impulsat per l’ARC.
  • Unitats del paisatge v1.0, impulsat per l’Observatori del Paisatge i el Dep. de Territori.

Sense cap pregunta al respecte per part dels membres, la Comissió aprova per unanimitat les especificacions i els dona oficialitat.

3. L’ICGC exposa que, amb l’actual mecanisme d’aprovació d’especificacions, hi ha dades que han d’esperar fins a 6 mesos per esdevenir oficials, i proposa implementar la votació per correu, tal com preveu la normativa dels òrgans col·legiats , per reduir aquest temps.

• Segons estableix la normativa d’inscripció a l’RCC, fins que la C4 no aprova les especificacions no es poden oficialitzar les dades, i actualment les especificacions només s’aproven en les sessions ordinàries de la C4, celebrades habitualment cada 6 mesos.

Tal com es feia fins ara, les especificacions que es presentin a aprovació hauran estat consensuades prèviament amb les entitats pertinents; aquesta part del flux no varia.
La Comissió aprova per unanimitat la votació per correu, tal com preveu la normativa dels òrgans col·legiats, com a mecanisme per a l’aprovació d’especificacions de forma complementària a les sessions ordinàries bianuals.

4. L’ICGC recorda la normativa reguladora en quant l’ús de cartografia oficial, especialment en els visors de geoinformació que publiqui l'Administració pública de Catalunya:

• “La cartografia oficial registrada i la informació geogràfica oficial són d'ús obligatori per a totes les administracions catalanes per a la formació de nova cartografia.”
• “La cartografia oficial registrada i la informació geogràfica oficial són d'ús obligatori en l'exercici de les competències de la Generalitat i, en el marc d'aquestes, en l'exercici de les competències atribuïdes als ens locals i a altres ens públics de Catalunya, quan aquest exercici competencial hagi d'emprar informació cartogràfica o geogràfica o s'hi hagi de basar.”
• “En aplicació de l'article 9 del Decret 398/2006 [...] sense perjudici dels usos obligatoris indicats a l'esmentat article [...] Els visors de geoinformació que publiqui l'Administració pública de Catalunya han de fer servir com a capes de referència les corresponents a la cartografia oficial a Catalunya.”

Per a l’aplicació d’aquesta normativa, l’ICGC ha dut a terme les següents accions:

• Ha fet un inventari de tots els visors de la Generalitat, recollint informació sobre la cartografia de base que utilitzen, i ha elaborat un informe dinàmic, el qual mostra, amb les xifres resultants per facilitar la presa de decisions i el seguiment de les accions derivades.
• En la “Guia per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de serveis” que s’ha publicat, aplicable a tot el sector públic de la Generalitat, s’ha incorporat la següent clàusula a petició de l’ICGC: “A més, l’empresa contractista està obligada en l’execució del contracte a fer servir la toponímia o cartografia en les seves formes oficials a Catalunya, que necessàriament caldrà que sigui en català.”

Com a accions futures en aquesta línia, l’ICGC té previst:

• Analitzar les característiques tècniques dels visors de la Generalitat que no fan servir cartografia de base oficial, amb l’objectiu d’oferir solucions alternatives que incorporin la cartografia oficial.
• Contactar amb la DG de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana amb l’objectiu d’elaborar una guia per a la publicació del visors amb geoinformació geogràfica que inclogui l’ús de cartografia de base oficial.
• Estendre l’estudi sobre la informació cartogràfica de base utilitzada als visors que publiquen les entitats de l’Administració Local.

L’AMB comenta que també està duent a terme accions al respecte, en base a la ISO de qualitat que implementa.

La DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural comenta la necessitat de tenir present també l’aranès en aquests treballs de normalització. L’ICGC respon que ja és així encara que no s’expliciti i que, de fet, la toponímia oficial de Catalunya ja inclou l’aranès per al territori de l’Aran.

El Gabinet Tècnic del Dep. d’Interior proposa permetre el castellà en aquells entorns d’ús intern on actualment no hi ha idioma alternatiu. L’ICGC està treballant en cobrir aquesta casuística i, de fet, ja existeix un “varianter” que la cobreix parcialment.

La Comissió es dona per assabentada de les accions que l’ICGC està duent a terme per a potenciar el “Territori en català/aranès”.

5. L’AMB resumeix els treballs que està realitzant sobre la connexió de projectes BIM amb models 3D del territori.

• Els treballs es duen a terme mitjançant la col·laboració de la secció de cartografia i l’oficina BIM de l’AMB.
• Els models BIM que publica són, principalment, una evolució de la cartografia topogràfica 3D a escala 1:1 000 oficial, adaptada al format IFC (BIM). D’altra banda, també incorporen certs elements sintètics, com ara arbres i fanals.
• Es disposa d’un mecanisme que, a partir de la cartografia topogràfica 1:1 000, l’ortofoto de 10 cm, textures de façanes i blocs paramètrics BIM, s’obtenen de forma automàtica models 3D amb diverses característiques i formats (CAD/SIG, realistes i BIM). De moment s’ha implementat la versió 2x3 de l’estàndard IFC per a BIM, ja que l’IFC4 encara no està prou estès.
• L’obtenció d’aquests models permet, a més dels usos que ja se’n feien en CAD/SIG, realitzar estudis d’ombres i disposar d’unes geometries inicials per a l’encaix de projectes, i també per a la seva revisió (dels projectes), entre altres.
• S’ha observat que el nombre de descàrregues d’aquests models és tan rellevant com el de cartografia CAD/SIG.
• L’AMB fa difusió d’aquests productes en congressos, a través de xarxes socials i mitjançant mailing, entre altres canals, i participa en diversos grups de treball al respecte, com ara el Grup d’usuaris BIM de Catalunya i el CTN 332. Aquestes accions també li permeten conèixer nous usos i captar noves idees.
• Entre les properes accions previstes hi ha la millora de certs aspectes (objectes, atributs...) i la normalització/estandardització d’aquests models (definició d’especificacions, etc.) i la seva connexió amb SIG a través dels grups de treball establerts, com ara el subcomitè “Intercambio de información entre BIM y GIS” creat en la darrera reunió del CTN 332. Aquestes accions tindran en compte la recent aprovació del Pla estatal d’incorporació de la metodologia BIM en els contractes públics de construcció.

6. La DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural resumeix els treballs que està realitzant d’elaboració del Mapa d’hàbitats marins:

• Aquest projecte, on també participa l’ICGC i la DG de Política Marítima i Pesca Sostenible, forma part de l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat de Catalunya i Estratègia Marítima de Catalunya, amb l’objectiu d’integrar i millorar la informació disponible sobre els hàbitats marins i elaborar una cartografia útil per a la seva gestió.
• S’obtindran els següents conjunts de dades, els 4 primers segons les especificacions tècniques elaborades pel Grup de treball corresponent en el marc de la C4 i aprovades per aquesta Comissió:
  • Model d’elevacions de la franja litoral
  • Batimetria
  • Tipus de fons marí
  • Hàbitats marins
  • Objectes i infraestructures antròpiques
  • Punts de mostreig
  • Transsectes d’observació

L’ICGC, qui realitza els treballs (vol, procés de dades, etc.) per obtenir el model d’elevacions i la batimetria dels +5 als -10 m, comenta que el lidar batimètric ha donat millors resultats dels previstos, principalment perquè el sensor era molt nou i l’estat del mar favorable. De fet, s’ha obtingut una resolució millor d’1 m, s’ha arribat als 30 m de profunditat i s’ha pogut cobrir el Delta de l’Ebre, amb l’única excepció de la zona dels Alfacs per una qüestió de partícules en suspensió.

A petició de l’ICGC, la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural consultarà internament la disponibilitat d’informació sobre les mostres de sediments recollides ja que, a pesar de no conservar les mostres pel cost que suposaria, les dades corresponents es desen.

7. L’ICGC explica, amb alguns exemples, les discrepàncies existents entre la cartografia topogràfica i la cartografia cadastral, principalment desplaçaments, discrepàncies geomètriques i falta d'encaix amb la realitat topogràfica; i informa sobre l’estat de les negociacions que manté amb la DG del Cadastre per resoldre aquesta problemàtica:

• L’ICGC recorda que va iniciar les converses amb la DG del Cadastre el 4t trimestre del 2021 per reprendre el projecte de convergència de la cartografia topogràfica i la cadastral, que va mantenir reunions tècniques i executives durant el 2022, i que hi havia desacord en l’abast inicial de la proposta (tant econòmica com metodològica).
• Ara informa que, amb la nova direcció de l’ICGC, s’ha reprès el contacte per valorar una nova aproximació: seleccionar entre 1 i 5 nuclis pilot i avaluar i consensuar metodologies. Addicionalment, la DG del Cadastre estaria interessada en l’intercanvi d’altres dades com límits administratius i carrers, fet que derivaria en una actualització integral dels municipis (no només parcel·les sinó també adreces, etc.).

L’Aj. de Barcelona comenta que cada vegada li costa més aplicar el procediment administratiu perquè van apareixent nous requeriments i és molt feixuc, i proposa dissenyar una metodologia tècnica que el tingui present (Registre de la propietat, etc.). L’ICGC ho inclourà en les negociacions, encara que no en té les competències i és complex atesa la legalitat relacionada. L’Aj. de Barcelona intentarà resumir la situació que se li planteja i el compartirà amb la Comissió.

La Diputació de Barcelona informa que va signar un acord amb la DG del Cadastre fa uns anys per tal que aquesta última utilitzi la cartografia topogràfica (de la DIBA) sempre que hagi de fer alguna modificació. L’ICGC afegeix que, precisament, es prioritzaran els municipis que requereixen l’encaix (de la cartografia cadastral i la topogràfica), si bé és la DG del Cadastre qui els proposarà.

L’AMB informa que va bolcar la cartografia cadastral i va impulsar ajuts per tal que els ajuntaments fessin l’encaix, però no es va arribar a fer per qüestions polítiques.

Tenint present tot l’anterior, l’ICGC notificarà els municipis seleccionats finalment i contactarà amb els ens pertinents per a la seva coordinació.

La Comissió es dona per assabentada.

8. L’ICGC informa sobre l’estat del desplegament del PCC:

• Mostra l’informe dinàmic que ha elaborat per conèixer i on es pot observar que, amb l’aprovació de les especificacions d’aquesta sessió, ja es documenten 56 dels 134 conjunts identificats però, per contra, només hi ha 24 inscrits; d’aquí que s’hagi proposat la votació per correu.
• Llista els conjunts de dades que es troben en fase de normalització (elaboració d’especificacions, etc.): Àrees de gestió cinegètica, Forests públiques, SIGPAC, Àrees d’interès faunístic i florístic, Masses d’aigua, Mapa urbanístic sintètic, Polígons d’activitat econòmica, Població, Referencial geològic territorial, Capacitat agrològica del sòl, Xarxa de camins (a través del GT específic), Equipaments i Delimitacions funcionals (a través del GT específic).
• Resumeix les activitats realitzades per les Comissions Tècniques:
  • 1 reunió de la CT1 (PCC-INSPIRE), on destaca la coordinació amb el Directori d’Empreses, Establiments i Registres, i la creació d’un GT de geoinformació per a la tramitació d'expedients administratius per resoldre les dificultats que es troben els tècnics de l’administració en relació amb aquest assumpte.
  • 1 reunió del nou GT de Delimitacions i Equipaments, on s’ha iniciat el camí per a la definició d’un model de dades d’intercanvi comú per a tots el equipaments i d’un protocol d’actualització de les dades, per a la disseminació dels canvis de les delimitacions municipals aprovades dins de l’administració, i per a la identificació i modelatge de les delimitacions funcionals.
  • 1 reunió del GT de la Xarxa de Camins, per a la revisió del plec existent en base a l’experiència acumulada i la definició d’un protocol d’actualització de les dades.
  • 1 reunió de la CT2 (Informació geogràfica de l’Administració Local), on es detalla l’estat d’actualització de les adreces de Catalunya, l’estat del Referencial Topogràfic Local (RTL) i l’evolució del programa Mobile, entre altres temes.
  • 1 reunió de la CT3 (Copernicus), on bàsicament s’expliquen els casos d’ús del 2022 i del 2023 en el marc de l’estratègia NewSpace.
  • 1 reunió de la CT4 (Geologia i Geofísica), centrada ara en el nou enfocament del Referencial geològic territorial de Catalunya i del coneixement geològic.

La Comissió es dona per assabentada.

9. L’ICGC exposa la revisió de la CT3 i de la CT4, acordada prèviament amb aquestes Comissions Tècniques:

• CT3 (fins ara Copernicus):
  • Redefinir-ne les activitats.
  • Reanomenar-la com a CT d’Observació de la Terra per satèl·lit perquè va més enllà de Copernicus.
  • Afegir-hi representants de la DGOTUA, de la DG d’Agenda i Renovació Urbana, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i de la DG d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria.
  • Donar de baixa el GT que actualment en depèn i replantejar si cal crear-ne algun de nou.
• CT4 (fins ara Geologia i Geofísica):
  • Reanomenar-la com a CT de Geologia, Geofísica, Edafologia i Riscos Geològics.
  • Crear un GT per a l’RGT, amb l’objectiu de valorar la informació que ha d’integrar aquest conjunt en el marc del CP 2023-2026 i els seus formats de distribució, amb reunions trimestrals. Hi pot participar qualsevol membre de la CT4 i altres persones que estiguin interessades.

La Comissió aprova per unanimitat sense comentaris les modificacions exposades en la CT3 i CT4.

10. L’ICGC proposa la següent planificació dels treballs de la Comissió i de les seves CT per al que resta de l’any 2023:

• C4: 1 reunió, al novembre, per a la coordinació de les CT segons la seva activitat i evolució, l’aprovació de normes, i l’impuls d’accions formatives.
• CT1 (PCC-INSPIRE): 1 reunió, a l’octubre, per a revisar els treballs del GT de la Xarxa de camins, del GT del Mapa de cobertes del sòl, del GT de Delimitacions i equipaments, i del GT de geoinformació per a la tramitació d’expedients.
• CT2 (Informació geogràfica de l’Administració Local): 1 reunió, a l’octubre, per a revisar l’estat de les adreces de Catalunya, de l’RTL i del programa Mobile, i per tractar l’accés a la geoinformació d’empreses de serveis (xarxes de distribució, etc.) i la coordinació de la xarxa de vies ciclables.
• CT3 (Observació de la Terra per satèl·lit): 2 reunions, una al setembre i l’altra al novembre, per a tractar les primeres imatges del Menut i l’estat dels casos d’ús.
• CT4 (Geologia, Geofísica, Edafologia i Riscos Geològics): 1 reunió, al desembre, sobre l’RGT.

La Comissió aprova per unanimitat sense comentaris la planificació proposada.

11. Torn obert de paraules.

• En relació amb la creació del nou GT de geoinformació per a la tramitació d’expedients administratius, el Dep. d’Interior comenta que la DG d’Administració Digital està coordinant projectes relacionats amb procediments administratius. L’ICGC aclareix que no es tracta d’intervenir en els procediments administratius sinó de cobrir de la millor forma possible les necessitats de geoinformació que es requereixen, però igualment parlarà amb el Dep. d’Interior per conèixer més detalls al respecte i detectar possibles aspectes a coordinar.
• L’AMB i la Diputació de Barcelona agraeixen la participació i la col·laboració entre administracions.