1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior (#27)

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l'acta de la sessió anterior (#27).

2. Consulta sobre informació geogràfica i gestió municipal

L'ICGC recorda que va enviar una consulta sobre la informació geogràfica i gestió municipal a les entitats pertinents, per conèixer com afecten a la gestió municipal una estructura SIG de les dades i els sistemes de captació de mobile mapping, i també per detectar noves necessitats, tot plegat per poder programar les properes activitats de la CT2.

L'ICGC informa que, tot i haver rebut respostes de 2 entitats més, les conclusions són les mateixes que les presentades en la sessió del passat mes de novembre:

• La cartografia cadastral és bàsica per a la gestió municipal.
• Google s'utilitza per a visualització de la via pública, localitzacions, itineraris, ...
• La cartografia topogràfica s'utilitza per a inventaris, planejament i realització de projectes en espais públics, sent la base més utilitzada.
• Com a dades a extreure de la cartografia 1:1 000 destaquen la superfície i l'amplada de calçades i voreres, la longitud i l'amplada dels carrers, i les superfícies de zones verdes.
• En general els inventaris municipals es gestionen de manera independent.
• Els elements de la cartografia més comuns als inventaris municipals són enllumenat, mobiliari urbà, arbrat, parcs i jardins, senyalització horitzontal i vertical, i xarxes de serveis.
• Tots els elements citats anteriorment es poden captar amb sistemes de mobile mapping.
• El sistemes mobile mapping de captació d'informació es consideren una eina fonamental.

Si bé es va comentar que s'ampliaria la consulta a la resta d'ajuntaments de Catalunya, es considera innecessari atesa la redundància de les respostes rebudes; molt probablement no implicaria canvis en les conclusions. Així doncs, la consulta es dona per tancada i s'aniran treballant els aspectes derivats.

L'AMB i la Diputació de Barcelona recorden que van sol·licitar a l'ICGC les respostes dels ajuntaments que cobreixen però encara no les han rebut. L'ICGC ho facilitarà tan aviat com pugui, ja que està treballant en uns informes dinàmics per a facilitar-ne la consulta.

3. Consulta sobre l’estat dels CIG del PCC

L'ICGC recorda que va enviar una consulta sobre l'estat dels CIG del PCC a les entitats pertinents, per poder programar les properes activitats de la C4 i la CT, i informa que la situació és la mateixa que en la sessió anterior: falta informació de 57 conjunts, en alguns dels informats falten dades d'algunes entitats, i algunes entitats no han informat de tots el conjunts que són de la seva responsabilitat.

La consulta es dona per tancada i, de fet, ja s'ha començat a treballar en alguns dels conjunts reportats. Una de les accions que es realitza és validar la catalogació d'aquests conjunts en la IDEC.

4. Convergència de la cartografia topogràfica amb el Cadastre

L'ICGC recorda que va iniciar les converses amb la DG del Cadastre el 4t trimestre del 2021 per reprendre el projecte de convergència de la cartografia topogràfica i la cadastral, que va mantenir reunions tècniques i executives durant el 2022, i que hi havia desacord en l'abast inicial de la proposta (tant econòmica com metodològica).

Ara informa que, amb la nova direcció de l'ICGC, s'ha reprès el contacte per valorar una nova aproximació: seleccionar entre 1 i 5 nuclis pilot i avaluar i consensuar metodologies. Addicionalment, la DG del Cadastre estaria interessada en l'intercanvi d'altres dades com límits administratius i carrers, fet que derivaria en una actualització integral dels municipis (no només parcel·les sinó també adreces, etc.).

L'ICGC comenta que la prova pilot contempla arribar al detall de la parcel·la, no només a les “manzanas” com plantejava la DG del Cadastre, i serà l'ICGC qui implementi l'adaptació, amb metodologies específiques per cada tipus d'element. Atenent una consulta de l'Aj. de Lloret al respecte, l'ICGC indica que inicialment es tractaran les parcel·les construïdes, perquè són les incloses en el Referencial topogràfic local, però que més endavant es valorarà l'addició de les planificades.

Pel que fa als municipis on fer la prova, la DG del Cadastre proposarà una llista a l'ICGC i s'acordaran els que es considerin més significatius. En cas que algun dels ens locals representats en la CT tingués relació amb algun dels municipis seleccionats, l'ICGC s’hi posaria en contacte per a la seva coordinació.

En relació amb això últim, els ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Reus i Barcelona exposen que ja van fer tasques d'encaix fa uns anys, entre la seva cartografia topogràfica i la cadastral, que s'ha mantingut la sincronització des de llavors, i que caldria tractar aquests casos de forma diferenciada per a poder aprofitar els mecanismes ja establerts. En resposta a aquest fet, l'ICGC comenta que l'aproximació inicial és processar municipis que no són productors de geoinformació, ja que acostumen a presentar més dificultats a salvar, i que en qualsevol cas contactarà amb els ajuntaments productors quan sigui el cas.

5. Estat de les Adreces de Catalunya

L'ICGC agraeix la participació de totes les administracions per poder disposar d'una base de dades integrada d'adreces, mantinguda per diferents organismes i sense duplicitats, i resumeix l'estat del projecte.

Segons explica, amb el nou model (v2.1) es consolida el flux d'actualització mitjançant la col·laboració amb les Diputacions de Lleida, Girona i Tarragona i els ajuntaments, i ara també amb la incorporació de dades proporcionades per l'AMB, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments productors (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Girona, Tarragona, Reus, Terrassa i Sabadell). De fet, està prevista la seva publicació, amb l'actualització massiva de tot Catalunya, durant el primer trimestre del 2024.

En relació amb les col·laboracions esmentades, es comenta que en alguns casos se signen acords/convenis formalment però en altres els organismes proporcionen les dades sense més. Principalment per a un major control al respecte, s'acorda formalitzar totes les col·laboracions i, a aquest efecte, l'ICGC enviarà el model de conveni als ens que correspongui.

Més enllà d'aquestes col·laboracions, l'ICGC cita els treballs de gabinet que realitza (consultes als ajuntaments) en municipis molt petits o sense nuclis de població, així com la gestió de les incidències reportades tant per usuaris institucionals com particulars, entre altres accions.

Pel que fa a la freqüència d'actualització, l'ICGC explica que s'estan reduint els temps i que, un cop acabada l'actualització massiva, s'espera que es redueixin encara més. En qualsevol cas, proposa que els organismes enviïn les modificacions tan aviat com puguin per disposar de les dades el més recents possible. Addicionalment es podrien fer actuacions específiques, en casos puntuals, mitjançant l'enviament d'un simple correu electrònic.

Finalment, l'ICGC indica el nombre de municipis que té previst mantenir cada organisme, i llista algunes de les explotacions previstes de la base de dades: aplicacions web, serveis web (geocodificació, visualització, etc.), lliuraments personalitzats a altres administracions públiques (112, Bombers, SEM, etc.).

6. Estat del Referencial Topogràfic Local (RTL)

L'ICGC explica l'estat de l'RTL i la planificació al respecte:

• Tal com estava previst, els anys 2022 i 2023 es destinen a la migració del model de dades ct1m v2.2 a RTL v1.0. Més concretament:
  • El 2022 es van migrar 86 nuclis (~22 000 ha) al model RTL v1.0 i es va fer l'assignació de parcel·les cadastrals en 80 nuclis (~20 000 ha).El 2023 s'estan migrant 247 nuclis (~62 000 ha) al model RTL v1.0.
  • Actualment s'està treballant en l'estratègia de distribució de l'RTL.
  • A partir del 2024, per a l'optimització dels vols i del treball de camp, està previst actualitzar les dades per grans zones, concretament ¼ de cada província anualment (amb les excepcions pertinents de la província de Barcelona i de certs ajuntaments productors), de tal forma que es completi el territori cada 4 anys.

Finalment, informa que està treballant en obtenir ortofotos a partir dels vols que es realitzin per a l'RTL, aprofitant així les dades i els recursos disponibles.

L'AMB expressa que troba a faltar més detalls sobre els treballs que du a terme l'ICGC (problemes, metodologies, refinacions, costos, etc.) per poder aprofitar els coneixements adquirits. En resposta a aquesta petició, l'ICGC comenta que encara s'estan consolidant els processos i que s'està treballant en l'explotació de les dades, però que està previst fer una sessió tècnica específica un cop es tanqui una primera versió, no només per explicar-ho tot plegat sinó també per revisar alguns aspectes, com ara costos vs. elements obligatoris.

L'AMB destaca que, segons l'enquesta realitzada sobre geoinformació i gestió municipal, es consideren necessàries les superfícies de vorera i de calçada però van quedar fora de les especificacions principalment per la seva dificultat. D'altra banda, l'AMB ja disposa de polígons de voreres i calçades i proposa replantejar la inclusió d'aquests elements en les especificacions. L'ICGC ho revisarà segons la seva experiència en la implementació de l'RTL.

7. Programa Mobile

L'ICGC explica el programa de mobile mapping que està dissenyant:

• Alineació amb la resta de projectes d'informació urbana: RTL, ortofoto urbana, morfologia urbana i temàtica. Així doncs, la captació mitjançant mobile mapping es faria en paral·lel a la captació aèria, segons el nou criteri per zones (¼ de cada província cada any), i amb 2 cobertures cada 4 anys de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, dels municipis costaners i d'aquells de més de 15 000 habitants.
• Aquest estiu ja estaran disponibles les dades de les àrees urbanes de 108 municipis (captació 2018-2022).
• Incorporació i adaptació progressiva dels núvols de punts (aeris i terrestres) com a suport a la captació de dades per a l'RTL.
• Acompanyament al món local per a l'explotació de les dades mobile mapping en altres àmbits de la gestió municipal, i alhora suport de l'administració local per a fer possible el programa.
• Integració dins la iniciativa de bessons digitals urbans Catalunya Digital.

L'Aj. de Barcelona expressa el seu interès però considera que requereix d'una major freqüència d'actualització (més de 2 vegades en 4 anys). Addicionalment planteja la possibilitat de participar en la governança de l'arquitectura, per poder integrar els seus mecanismes propis de producció, d'actualització contínua, i també per a l'explotació de les dades. En resposta a aquesta petició, l'ICGC comenta que encara s'està treballant en una primera aproximació unificada segons el presentat però que, un cop es disposi dels primers resultats, compartirà la informació amb els interessats en una major freqüència d'actualització o en explotacions personalitzades per discutir cada cas (tecnologies, etc.).

L'Aj. de Reus també expressa el seu interès en obtenir dades amb una major freqüència i també serà informada per l'ICGC quan aquest disposi dels primers resultats. De fet, és possible que (l'ICGC) acabi impulsant algun challenge per detectar necessitats i solucions.

8. Planificació de treballs

La CT acorda fer una sessió a l'octubre (2023), on es tractarien els següents temes:

• Especificacions de distribució de l'RTL.
• Experiència de l'ICGC en la implementació de la versió 3 de l'RTL.
• Experiències de relacions entre les administracions locals i les companyies de serveis.
• Actualització contínua de la cartografia a partir de fonts no embarcades en avions.
• Xarxa de vies ciclables (no només de zones urbanes), com a nou conjunt de dades. S'acorda la seva homogeneïtzació, atès el creixement que està patint aquest tipus d'informació, mitjançant l'elaboració d'un model de dades consensuat en el GT d'Especificacions.
  • S'acorda fer una reunió del GT d'Especificacions a aquest efecte la 1a setmana de juliol.
  • L'Aj. de Barcelona s'ofereix a presentar-hi la integració de dades relacionades de diverses fonts.

9. Torn obert de paraules

L'Aj. de Lloret de Mar exposa la dificultat d'elaborar un cens d'habitatges d’ús turístic, fet que comparteix l'Aj. de Barcelona, el qual cita la necessitat de modificar ordenances municipals, els tràmits municipals i l'arquitectura tecnològica com algunes de les barreres a superar. La Diputació de Lleida comenta que ha començat a treballar en aquest tipus de censos un cop ha disposat de la BDMAC normalitzada, juntament amb informació cadastral i el padró d'habitants, però que també ho considera complex d'automatitzar. Així doncs, els ens locals interessats es posaran en contacte entre ells per compartir coneixements i experiències al respecte.