Sessió 1 del GT Hidrogeologia i Geotèrmia

1. Constitució del Grup de Treball en Hidrogeologia i Geotèrmia, adscrit a la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica

L'ICGC agraeix als membres del Grup de Treball (GT) la seva col·laboració i informa del procés que ha seguit la creació del mateix:

  • La Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4), en la seva sessió nº 20 celebrada el dia 14 d’abril de 2015, va aprovar la creació de la Comissió Tècnica nº 4 en Geologia i Geofísica (CT4:GG), adscrita a la mateixa, atesa l’especificitat tècnica dels treballs que s’han de desenvolupar en l’àmbit de la geologia i geofísica i de les disciplines relacionades, com les ciències del sòl i l’edafologia, la sismologia, l’enginyeria geològica i la geotècnia.
  • La CT4:GG, en la seva sessió nº 1 celebrada el dia 2 de desembre de 2015, va aprovar la creació, entre d’altres, del GT en Hidrogeologia i Geotèrmia, adscrit a la mateixa.

Es dóna per constituït el Grup de Treball en Hidrogeologia i Geotèrmia de la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica (GT CT4:GG HIDROGEOLOGIA GEOTÈRMIA) i s'informa que l’ICGC habilitarà, dins el corresponent espai web de la C4, una àrea privada amb accés restringit als membres del grup, on es desarà tota la documentació relacionada amb l’activitat del mateix.

2. Projecte d’actualització digital del Mapa d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 v2, 2016

L'ICGC presenta el Mapa d’Àrees Hidrogeològiques (MAH) de Catalunya 1:250.000

Els antecedents del mapa es remunten al desembre de 1992, quan es va publicar la primera edició, consistent en 1 full paper i 1 llibret explicatiu; la realització va córrer a càrrec de l’antic Servei Geològic de Catalunya (SGC), l’edició i impressió a càrrec de l’antic Institut Cartogràfic de Catalunya i formaven l’equip assessor l’SGC i l’antiga Junta d’Aigües.

Al gener de 1995 es reimprimeixen 500 exemplars i l’any 2009 s’exhaureixen tots els exemplars en format paper, pel que s’inicia la distribució del mapa en format GeoPDF mitjançant la web de l’ICGC.

L’any 2013 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) finalitza l’elaboració de la delimitació dels aqüífers a escala 1:50.000 i la posa a l’abast del públic via web. Enguany l’ICGC, en col·laboració amb l’ACA, ha iniciat l’actualització i transformació digital de l’MAH 1:250.000.

Les motivacions que han dut a l’ICGC a generar la segona versió del mapa són:

  • No resten disponibles exemplars en paper de l’edició de 1992;
  • L’MAH 1:250.000 en format GeoPDF es troba en el Top10 entre les descàrregues de productes de la web de l’ICGC;
  • Per a la seva distribució via web cal disposar del producte en format digital;
  • El producte forma part dels 113 conjunts d’informació geogràfica que conformen el catàleg del Pla Cartogràfic de Catalunya (ID: 20405, Base-mapa hidrogeològic 1:250.000, responsabilitat de l’ICGC) i, per tant, constitueix un objectiu per a la C4;

Les principals diferències entres les versions de 2016 i 1992 rauen en els següents aspectes:

Suport de representació

Amb la transformació de paper a format digital (SHP, GeoPDF, WMS) l’escala (1:250.000) deixa de tenir un sentit estrictament numèric i passa a ser una indicació sobre la resolució de la informació; a més, permet la possible actualització periòdica del mapa.

Diferències de contingut

La versió de 1992 consta d’1 mapa principal 1:250.000 i 6 mapes complementaris 1:2.000.000, amb els següents continguts:

  • 1:250.000:
    • Delimitació de les àrees hidrogeològiques
    • Formacions hidrogeològiques
  • 1:2.000.000:
    • Naturalesa predominant dels aqüífers segons el medi litològic
    • Sectors hidrogeològics (regionalització de les àrees)
    • Precipitació mitjana anual
    • Condicions hidràuliques dels aqüífers principals
    • Conques hidrogràfiques
    • Contaminació dels aqüífers

Per la seva banda, la versió de 2016 consta de 5 capes d’informació en format ESRI shapefile:

  • Delimitació de sectors hidrogeològics
  • Delimitació de les àrees hidrogeològiques
  • Tipus de límits d’àrea hidrogeològica
  • Formacions hidrogeològiques
  • Naturalesa predominant dels aqüífers segons el medi litològic

És a dir, s’afegeixen els Tipus de límits d’àrea hidrogeològica i desapareixen:

  • Precipitació mitjana anual
  • Condicions hidràuliques dels aqüífers principals
  • Conques hidrogràfiques
  • Contaminació dels aqüífers

Pel que fa a la documentació complementària, la versió de 1992 conté un llibret explicatiu dels continguts en format paper, mentre que la versió de 2016 conté un llibret explicatiu dels continguts en format PDF i les especificacions tècniques de format.

Diferències en la consulta i explotació de les dades.

La versió de 1992 només admet la consulta física en format paper, mentre que la de 2016 admet la descàrrega i/o consulta online en diferents formats digitals:

  • Descàrrega web (fitxers en format ESRI shapefile enzipats)
  • Servei WMS: consulta remota sense necessitat de descàrrega
  • Visor Geoíndex: visualització online
  • Enllaç des d’altres webs (ACA?): màxima difusió

La idea és que l’MAH 1:250.000 s’acabi transformant en un subproducte de la futura GeoBase de dades Hidrogeològiques de Catalunya (GBHC).

Pel que fa a la metodologia emprada i les diferents fases d’elaboració de la versió 2, l’estat de l’art actual del projecte és el següent:

Fase 1 (pes relatiu del 10%, 100% executada): Recopilació de la informació de base en ETRS89.

  • Versió actualitzada del Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000 (ICGC)
  • Línia de costa actual de la base topogràfica 1:250.000 (ICGC)
  • Delimitació de conques hidrogràfiques (ACA)
  • Xarxa hidrogràfica de la base topogràfica 1:250.000 (ICGC)

Fase 2 (pes relatiu del 60%, 100% executada): Transferència d’informació del paper al format digital.

  • Preparació de l’estructura digital
  • Simbolització i assignació d’atributs
  • Edició de geometries
  • Correcció d’errors i topologia

Fase 3 (pes relatiu del 10%, 100% executada): Anàlisi de correlació amb la delimitació d’aqüífers 1:50.000 (ACA).

Fase 4 (pes relatiu del 15%, 85% executada): Elaboració de la documentació complementària (ACA).

  • Especificacions de format
  • Memòria explicativa de continguts
  • Llegendes

Fase 5 (pes relatiu del 5%, 5% executada): Creació del Geoservei WMS, Geoíndex i descàrrega web.

Realització ICGC:

  • Grup d’Hidrogeologia i Geotèrmia, Àrea de Geologia i Recursos ICGC
  • Unitat SigWeb

Col·laboració ACA:

  • Departament de Coordinació Hidrogeològica
  • Departament de control i qualitat de les aigües (Unitat d’aigües subterrànies)

A continuació es relacionen els conflictes detectats durant l’execució del projecte i les solucions adoptades:

Conflicte

Resolució

 Geometries i descripcions no coincidents entre l’MAH250M edició ’92 i l’actual BG250M (impossibilitat d’automatitzar el procés al 100%)

 Edició i revisió individualitzada de les geometries

 Desconeixement dels criteris utilitzats l’any 1992 per a definir alguns límits d’àrea

 Anàlisi de les dades disponibles actualment i homogeneïtzació de criteris

 Incorporació de la capa de tipus del límit d’àrea

 Existència de la delimitació d’aqüífers ACA a escala 1:50.000 i ús de la codificació de l’MAH250M edició ’92 per a elaborar la codificació d’aqüífers 1:50.000

 Revisió dels límits d’àrea no coincidents

 Substitució del concepte de formació aqüífera per formació hidrogeològica

 Canvis de nomenclatura i adaptació de la capa de naturalesa predominant dels aqüífers

FCIHS pregunta si aquest projecte guarda relació amb el mapa 1:25.000. L'ICGC respon que l’1:25.000 manté la codificació dels aqüífers.

L'ACA comenta que potser es podria plantejar una línia de treball consistent en la transposició de la base 1:50.000 del geològic a un 1:50.000 hidrogeològic. L'ICGC respon que, en termes generals, l’estratègia de l’ICGC consisteix en elaborar mapes de síntesi, però també posar a l’abast del públic les dades, per a què cadascú faci l’explotació que en desitgi.

L'ICGC informa que està considerant la possibilitat d’editar un mapa d’aqüífers basat en la delimitació 1:50.000 que ja distribueix l’ACA, complementat amb d’altre tipus d’informació (p.ex una explicació resumida dels aqüífers i noves capes complementàries) i imprès a una escala de representació 1:100.000 (mitjançant 8 fulls). Aquest producte es realitzaria dins del període 2018-2021, però dependrà de la disponibilitat de recursos pressupostaris. Tindria el nom de “Mapa d’Unitats hidrogeològiques i Aqüífers de Catalunya”, i la base que el recolzaria s’adaptaria a l’esquema i definicions dels objectes geogràfics del model de dades INSPIRE previst a l’annex de Geologia.

FCIHS pregunta per la definició exacta d’Àrea hidrogeològica. L'ICGC respon que la del llibret explicatiu dels continguts del Mapa editat l’any 1992 (ICC, 1992).

COLGEOCAT pregunta si, ara que l’entorn és digital, està previst el trànsit de l’1:250.000 a l’1:25.000 mitjançant zoom. L'ICGC respon que es publicaran els serveis WMS de l’1:250.000 (al 2017) i de tots els fulls acabats de l’1:25.000 (al 2017 ó 2018), i que aquest s’anirà actualitzant a mesura que vagi progressant la sèrie 1:25.000.

La UPC pregunta si s’ha pensat en la possibilitat d’informar sobre els nivells d’incertesa i representativitat de les dades per zones geogràfiques. L'ICGC respon que posarem en obert totes les dades crues i fa una petita demostració dels visualitzadors hostatjats al Geoíndex, particularment el de sondejos, que permet la descàrrega de columnes estratigràfiques originals, i el de Geotreballs, que permet la descàrrega de la cartografia del mapa en format vector Esri Shapefile per a totes les 6 sèries dels geotreballs.

FCIHS pregunta com es representarà la diferenciació entre escenaris confinats i lliures. L'ICGC respon que a escala 1:25.000 ho tenim resolt; el repte serà l’1:100.000.

L'ICGC pregunta si els membres del GT podrien ajudar a confeccionar un mapa per a discutir en la següent sessió en el que es delimitin les zones poc conegudes del territori de Catalunya però d’alt interès hidrogeològic i estratègic; serviria de mapa guia i de comandament per a la planificació de projectes d’exploració futurs. FCIHS respon que, al menys parcialment, sí.

El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte d’actualització digital de l’MAH de Catalunya 1:250.000 v2.

Es treballarà en la publicació d’un nou visualitzador Geoíndex de l’ICGC per a la publicació en digital de la cartografia 1:250.000.

Es treballarà en la redacció de les especificacions del model de dades que recolza la cartografia 1:250.000 publicada fins al moment. Una vegada estigui llesta s’informarà als membres del GT.

La FCIHS aportarà un primer esborrany preliminar de Mapa de delimitació de zones poc conegudes però d’alt interès hidrogeològic i estratègic de Catalunya per tal de debatre’l amb la resta de membres en la següent sessió.

3. Projecte d’Atles digital de Geotèrmia de Molt Baixa Temperatura (AGMBT)

L'ICGC presenta l’Atles digital de Geotèrmia de Molt Baixa Temperatura (AGMBT):

L’interès creixent que la GMBT desperta rau en l’increment del cost de l’energia provinent de fonts no renovables, l’augment de la consciència social per l’ús d’energies renovables, l’existència d’ajudes al finançament i subvencions i la proliferació de polítiques europees per a potenciar les energies renovables, particularment el marc normatiu establert per la Directiva 2009/28 CE.

La GMBT, mitjançant l’ús de bombes de calor geotèrmiques, s’usa en climatització (refrigeració i calefacció) i en la producció d’aigua calenta sanitària. Per tal d’identificar els seus potencials usuaris val a dir que el consum d’energia a Catalunya es reparteix com segueix: transport (40%), indústria (31,6%), domèstic (14%), serveis (10,9%) i primari (3,5%).

Els antecedents de l’atles digital es remunten a 2012 amb la publicació de l’Atles de Geotèrmia de Catalunya 1:500.000, amb informació sobre la geotèrmia a baixa, mitja i alta temperatura i que conté:

  • Context geològic
  • Context geotèrmic
  • Temperatures superficials
  • Delimitació de zones amb possible potencial geotèrmic profund
  • Inventari d’instal·lacions amb bomba de calor geotèrmica

Al 2013 es realitza una prova pilot de l’AGMBT en 3 comarques de Catalunya i durant el període 2014-2017 es procedirà a la revisió i anàlisi dels resultats de la prova pilot, el re-disseny i l’execució del projecte complet. Enguany s’ha migrat l’antic visor del projecte Atles de geotèrmia de Catalunya a un visor basat en la plataforma INSTAMAPS. Aquest es pot consultar al portal Geoíndex del web de l’ICGC sota el nom “Geoíndex - Atles de Geotèrmia”.

Els objectius del projecte són:

  • Divulgar el coneixement sobre el recurs geotèrmic de molt baixa temperatura
  • Facilitar l’accés a les dades
  • Assentar la plataforma de difusió per on distribuir futurs treballs

L'ICGC descriu sumàriament algunes experiències similars al món; les de referència són les següents:

  • ThermoMap Project: atles de recursos geotèrmics superficials (fins a 10 m) d’Europa
  • Global Atlas Renewable Energy (IRENA): visors específics de potencial geotèrmic a l’Estat espanyol
  • Géothermie Perspectives (BRGM-ADEME): visor centrat a França sobre els recursos geotèrmics i les restriccions normatives per a la seva explotació

L’estructura general de l’AGMBT és la següent:

7 conjunts d’informació temàtica estructurats en 32 capes d’informació en format vectorial i ràster amb llegendes i disclaimers:

  • Informació geotècnica: mapa de prognosi de la dificultat de perforació
  • Informació edafològica: mapa de profunditats i textures del sòl, mapa de conductivitat tèrmica del sòl i mapa de localització de punts d’observació de sòls (escandalls).
  • Informació hidrogeològica: mapa de punts d’aigua amb dada de nivell piezomètric, mapa de rangs de profunditat del nivell piezomètric, mapa de localització de punts d’aigua amb nivells confinats, mapa de distribució d’aqüífers confinats a escala 1:50.000, mapa del caràcter incrustant o corrosiu de l’aigua subterrània respecte al CaCO3 i mapa de localització de surgències termals i/o carbòniques.
  • Propietats tèrmiques del subsòl: mapa de conductivitat tèrmica superficial, mapa de difusivitat tèrmica superficial, mapa de capacitat tèrmica volumètrica superficial i columnes estratigràfiques amb assignació de paràmetres tèrmics.
  • Temperatures superficials: mapa de temperatures mitjanes anuals superficials, mapa de temperatures mitjanes de les mínimes de gener superficials, mapa de temperatures mitjanes de les màximes de juliol superficials i mapa de semi-amplitud tèrmica superficial entre gener i juliol.
  • Temperatures en el subsòl: temperatura mitjana mínima i màxima de 2m de profunditat, semi-amplitud tèrmica a 2m de profunditat, temperatura mitjana del subsòl a 50, 100, 150 i 200 m de profunditat i termometries (perfils de temperatura en el subsòl)
  • Potencial geotèrmic: mapa municipal de localització d’instal·lacions geotèrmiques, mapa de potencial geotèrmic per a sistemes verticals tancats i mapa de potencial geotèrmic per a sistemes verticals oberts.

Inclou també una completa memòria metodològica i les especificacions tècniques.

La finalització del projecte està prevista per a finals de 2017 i l’atles es difondrà mitjançant descàrrega dels fitxers en format digital (ràster i shapefile), servei WMS (consulta remota sense necessitat de descàrrega) i el visor Geoíndex (visualització online) a finals de 2017 o principis de 2018.

L'ICGC explica que està centrant els seus esforços en la captura de més dades i que pretén adreçar-se massivament als ajuntaments per a aconseguir-la. Caldria dissenyar una estratègia de futur per a recollir més informació a través de l’administració local i les empreses i professionals del sector. COLGEOCAT informa que pot mirar d’aportar dades, però que aquestes són molt minses i no disposen d’informació sobre potències instal·lades. L'ACA assegura que tenim coneixement d’un percentatge ínfim del nombre d’instal·lacions (un mínim de 350 amb bomba de calor en més de 200 municipis).

COLGEOCAT explica que és una evidència que el sector no està suficientment regulat, la qual cosa va en detriment del nivell d’informació que l’administració té sobre el nombre d’actuacions implementades, però regular-lo més podria ser contraproduent, doncs moltes iniciatives no reeixirien si es comencen a encarir les instal·lacions obligant a la realització d’informes, pagament de taxes, etc.

L'ACA suggereix incorporar a aquest GT altres representants del sector (empreses instal·ladores, ajuntaments,...) que li confereixin més transversalitat i, entre tots, mirar de redactar una instrucció que, sense sobreregular, garanteixi un cens actualitzat de les instal·lacions. L'ICGC es pregunta si des del Col·legi de Geòlegs es podria re-impulsar, i potser també liderar, el clúster de geotèrmia que no va acabar de reeixir fa uns anys, per tal de aglutinar totes les parts implicades que s’han indicat.

FCIHS està interessat en disposar de dades creuades entre les surgències i les fracturacions regionals, i també d’informació geotèrmica de les surgències (temperatura, anàlisis químiques sobre les que aplicant geotermòmetres, basats molts d’ells en la sílice, es pogués extreure informació sobre la profunditat del reservori,...). L'ICGC comenta que en les properes campanyes de camp del Geotreball V (Mapa hidrogeològic 1:25.000) es procurarà, en aquells casos interessants, afegir la sílice en les anàlisis de mostres d’aigua i que, d’altre banda, els estudis antics de l’IGME ja aporten informació sobre geotermometries en punts d’interès termal que, de moment, es podria incorporar a l’AMBT.

La UPC considera interessant incorporar informació sobre usos del sòl.

FCIHS pregunta si existeix informació sobre el risc de superabundància de captacions en l’àmbit del potencial geotèrmic en sistemes oberts. L'ICAEN respon que és imprescindible conèixer les instal·lacions existents. L'ACA pregunta si en el futur podríem parlar amb més detall en el nou atles de la capa dels sistemes oberts. L'ICGC respon que per descomptat.

El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte d’Atles digital de GMBT.

El Col·legi de Geòlegs treballarà en la direcció de tornar a constituir el clúster del sector o quelcom que aglutini sinergies entre actors i s’informarà en la propera sessió.

4. Precs i preguntes

L'ICGC demana als membres del GT que proposin temes a abordar en les properes reunions.