Sessió 15 del GT Xarxa de Camins (02.06.2023)

1. Introducció

L'ICGC introdueix la reunió indicant que el GT no s'ha pogut reunir durant uns anys per diversos motius, recorda que el model de dades de la Xarxa de camins va quedar gairebé tancat i pendent d'aprovació per part de la C4, i que ara es reprèn l'activitat per tancar les especificacions corresponents amb les possibles esmenes derivades de l'experiència acumulada des de llavors i/o altres factors.

2. Aprovació de l'acta anterior

S'aprova per unanimitat l'acta de la sessió anterior.

3. Estat del document d'especificacions tècniques

L'ICGC penjarà, en l'apartat “Compartim fitxers” de l'espai col·laboratiu del GT, el darrer document que es va treballar, per tal que tots els membres el puguin revisar.

4. Experiència en l'aplicació del plec en l'àmbit de Lleida

La Diputació de Lleida explica que recull els camins de la demarcació de Lleida emprant un model de dades basat en el consensuat pel GT però reduït perquè sinó és massa costós, sobretot el seu manteniment, i li consta que les altres Diputacions apliquen el mateix (via SITMUN). Per tenir-ho present en la revisió de les especificacions a realitzar pel GT, marcarà aquells elements/aspectes que no utilitza (del model de dades consensuat) i els afegits, si bé indica que allò que ha utilitzat (del model consensuat) ha funcionat.

La Diputació de Lleida indica que, actualment, té cobert un 85% de la província i en promou la difusió mitjançant la seva publicació al SITMUN i compartint dades, si més no amb Bombers. També expressa la voluntat de lligar aquesta informació amb la BDMAC (adreces).

Pel que fa a la captació de les dades, la Diputació de Lleida explica que:

  • Obtenir el nom dels camins és difícil perquè pocs ajuntaments en tenen un inventari o recursos per dur a terme aquesta tasca. Igualment, hi ha camins que no tenen nom, i en aquests casos s'aplica una codificació segons uns criteris establerts.
  • Com a atributs, s'inclouen l'amplada, el tipus de ferm i l'estat del camí. Concretament l'amplada es revisa en gabinet, i fins i tot amb treball de camp en llocs sensibles, atesa la necessitat expressada pels Bombers al respecte i en quant al radi de gir, per a la circulació dels mitjans de prevenció i extinció (camions, etc.).
  • No recull la classificació funcional dels camins, que va ser una de les discussions del GT, principalment perquè no hi ha un criteri homogeni. D'altra banda, per motius econòmics es prioritzen els camins que porten a algun lloc on viu gent, després els camins auxiliars (dreceres...) que porten a aquests altres, i finalment els camins auxiliars rellevants per a l'ajuntament.
  • Dona per fet la titularitat municipal dels camins segons la informació proporcionada pels ajuntaments. La Diputació de Tarragona, però, assigna la titularitat segons la informació del Cadastre.
  • S'utilitza mobile mapping, amb imatges cada 3 m aproximadament (similar a Street View) atesa l'elevada capacitat de computació que es requereix. Cal tenir present que només es recullen aquells camins per on poden passar vehicles, ja que l'alternativa de fer-ho a peu o bicicleta és molt costosa (aprox. 96€/km a peu vs 40€/km amb vehicle) i l'opció dels drons presenta limitacions d'autonomia, eficiència i completesa (en zones forestals...).
    • En alguns llocs s'ha donat algun problema amb veïns en veure el vehicle amb la càmera.
  • Es recullen tanques i senyals de prohibit el pas, encara que es desconeix el motiu de per què està tallat (perquè és privat...).

En quant al manteniment, la Diputació de Lleida considera que és la part més complexa però, en qualsevol cas, l'aborda de la següent manera:

  • Es treballa amb trams, replicats per cada atribut: amplada, tipus de ferm i estat del camí. Altrament, intervencions com l'asfaltat d'un tros suposen certs problemes en la modificació de les dades, fins i tot aplicant mètodes de segmentació lineal.
  • L'actualització l'acostumen a fer persones amb perfil administratiu via web, ja que es fa des dels ajuntaments i pocs disposen de mitjans (la majoria són ajuntaments petits). No és factible atacar directament bases de dades o utilitzar QGIS, tal com sí fa la Diputació de Lleida per exemple amb la xarxa viària.

La Diputació de Lleida destaca, com a cas d'ús d'aquest conjunt de dades, la seva utilitat en les tasques d'extinció de l'incendi del Solsonès. Aquí també es va emprar la identificació de masies aïllades, àmbit en què s'està treballant amb els ajuntaments i el Departament d'Interior en quant a la compleció de la xarxa de camins (afegint-hi els camins que donen accés a les masies).

En relació amb aquest cas d'ús, la Xarxa de camins també sembla aprofitable en l'elaboració dels Duprocims (documents únics de protecció civil municipal).

5. Comentaris arran de l'experiència presentada per la Diputació de Lleida

  • L'ICGC mostra dades lidar de zones forestals, d'on sembla possible extreure camins que no són visibles en les ortofotos. Comenta que hi està treballant i que compartirà els resultats amb el GT.
  • L'IDAPA comenta que, en els inventaris municipals de camins que s'estan fent, i els quals la Diputació de Lleida té previst incorporar, sí que s'utilitza la classificació funcional esmentada.
  • L'IDAPA destaca la necessitat de recollir els camins no rodats i especialment la seva titularitat, si més no diferenciats entre públics i privats, sobretot en camins de muntanya (d'ús de lleure, etc.), ja que solen donar-s'hi conflictes (qui els ha de mantenir, etc.).
  • La DG d'Ecosistemes Forestals explica que du a terme actuacions en camins (esculleres, tubs, etc.) i que podria reportar la informació corresponent, així com d'altres camins amb menys detall. En relació amb això, el GT acorda que s'estableixi el mecanisme per compartir aquest tipus d'informació entre organismes.
  • La DG de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments reafirma la dificultat de mantenir els inventaris de camins, ja que en disposa d'un. N'és consumidor i productor i, encara que va intentar aplicar el model, de moment no li ha estat possible. Aquest inventari només recull el que necessita i no té en compte la titularitat dels camins.
  • La DG de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments considera fonamental disposar de tota la xarxa de camins de Catalunya integrada, principalment per no haver de treballar en diferents entorns. Ídem amb la informació d'hidrants, de la qual la Diputació de Lleida li facilitarà el que tingui.
  • La DG de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments informa que darrerament s'ha elaborat un document de caracterització dels camins per donar servei, i que un dels aspectes modificats és l'amplada mínima, de 6 m d'ara endavant.
  • La DG d'Ecosistemes Forestals expressa una manca de recursos i la precarietat dels pocs existents, i que la disponibilitat d'una fitxa fàcil d'omplir facilitaria la tasca de reportar informació.
  • La Secretaria d'Agenda Rural informa que la DG d'Infraestructures de Mobilitat ofereix unes ajudes per fer actuacions de millora i manteniment dels camins, principalment rurals de municipis petits, i que els proveïdors/constructors que les duen a terme han d'indicar quins. Facilitarà més detalls al respecte al GT per al seu coneixement.
  • La Secretaria d'Agenda Rural informa que també fa actuacions en camins més enllà dels previstos en aquestes ajudes, principalment en els que donen accés a masies i altres llocs habitats, després a explotacions ramaderes, i finalment les connexions amb tots aquests camins. Addicionalment, indica que:
    • totes aquestes dades les pot compartir;
    • part de la informació prové de projectes de concentració parcel·lària; i
    • el Cadastre presenta molts errors de titularitat de camins i, per aquest motiu, es fa signar un document al secretari de l'ajuntament pertinent on s'indica si un determinat camí és municipal.

6. Proposta de pla de treball

A proposta de l'ICGC, el GT acorda assolir en 6 mesos els objectius plantejats (tancament de les especificacions), mitjançant 1 reunió mensual, amb el següent programa de treball:

  • Revisió del plec en base a experiències.
  • Definició de la distribució (formats, etc.).

A aquest efecte, els membres del GT revisaran el plec per veure què es podria simplificar i/o què caldria esmenar, i es comentarà en la següent reunió.

Complementàriament, segons els diversos esments al respecte durant la reunió, es planteja tractar en el GT la integració de la informació proporcionada per les diverses entitats. Per iniciar aquesta acció, els membres del GT facilitaran la informació de què disposin (mitja pàgina), per poder contrastar-la.

7. Torn obert de paraules

No hi ha comentaris addicionals en el torn obert de paraules.