1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (#5)

S’aprova, sense comentaris, l’acta de la sessió anterior.

2. Definició dels objectius del grup de treball com a grup d'experts i d'usuaris de l'MCSC per a validar metodologies i definir casos d'ús

El grup de treball reprèn la seva activitat com a grup d’experts i usuaris de l’MCSC que han d’analitzar els diferents escenaris metodològics que puguin posar-se al damunt de la taula com, per exemple, l’escenari Deep Networks, l’adopció del qual podria implicar una simplificació metodològica, amb el conseqüent abaratiment de costos, però també una certa minva de qualitat, així com definir casos d’ús.

3. Passarel·les MCSC 2009 i 2016, control de qualitat i informació addicional

S’informa que s’ha dut a terme la reunió de tots els fulls 1:25.000 de l’MCSC-4 (2009), obtenint un únic arxiu shapefile per a tota Catalunya (llegenda de 241 classes). S’ha aplicat una passarel·la basada en la que va proporcionar el CREAF, per tal d’obtenir un nou shapefile MCSC-4 amb llegenda reduïda a 41 classes observant-se, com a resultat, una reducció del 12,3% en el nombre de polígons entre la llegenda de 241 categories i la de 41, amb un bon funcionament de la passarel·la, tot i que caldrà un repàs sistemàtic dels canvis en les categories que inclouen el concepte d’estar en transformació.

Concretament, s’ha realitzat un reduït control de qualitat del mapa de 2009, únicament sobre 92 polígons seleccionats aleatòriament entre 4 fulls 1:25.000 (3.167,24 ha), amb l’objectiu de valorar el contingut de l’MCSC-4 i l’adequació a la nova llegenda, amb els següents resultats:

• Passarel·la: Molt pocs errors. Hi ha algunes categories de l’MCSC-4 que caldrà revisar totalment: són les categories que es trobaven “en transformació” com, per exemple, conreus en transformació, conreus abandonats, moviments de terra, zones urbanes en construcció, etc.

• Control semàntic 2009: Molt pocs errors. En cas d’error caldria canviar l’etiqueta del polígon en una nova base de dades de 2009 modificada. En cas contrari podria donar lloc a una etiqueta de “canvi” no ajustada al temps-espai considerats. Aquest consideració afecta al model de dades i al temps d’execució.

Cal que el grup de treball valori si el mapa 2009 amb llegenda reduïda serviria com a mapa de seguiment de canvis del territori amb el nou MCSC i, com a cas d’ús, la seva possible publicació.

S’ha realitzat una actualització a 2016 sobre els mateixos 92 polígons amb l’objectiu de valorar el tipus d’aprofitament de la passarel·la de l’MCSC-4, amb els següents resultats:

• Control semàntic 2016: Existeixen molts canvis o canvis parcials de parcel·les ja que el territori ha canviat considerablement. Alguns no es poden comprovar per manca d’informació.

• Control geomètric 2016: En cas de canvi cal valorar si els nous polígons poden acoblar-se a polígons ja creats com els de la BT-5M de l’ICGC o del SIGPAC, etc.

Es presenten diferents exemples d’actualització, emfatitzant la dificultat de la seva resolució tot i la utilització combinada de fotointerpretació amb informació col·lateral, que és imprescindible que estigui actualitzada (SIGPAC, Cadastre,...) i optimitzada a l’ús (vols i radiometria de les ortofotos) en escenaris com els següents:

• Zona agrícola: fotointerpretació + SIGPAC

• Zona agrícola: fotointerpretació + SIGPAC + MCA

• Forestal: fotointerpretació + orto RGB + orto IRC

• Xarxa viària: fotointerpretació + orto + BT-5M

• Zona urbanitzada: fotointerpretació + tota la informació col·lateral a l’abast

Es descriu la comparació de llegendes entre les noves categories i atributs de l’MCSC i els objectes geogràfics de la BT-5M (en la que coexisteixen la representació geomètrica en polígon i en parcel·la aparent, així com objectes lineals i línies o polígons deguts al component d’altura). Es mostren el resultats d’un test a la zona de Reus i rodalies (considerant la digitalització i jerarquització dels polígons en la BT-5M). De la comparació i el test realitzats es conclou que una millor explotació de la BT-5M requeriria de la redefinició d’alguns objectes geogràfics.

4. Eines de captura de la informació digital: primeres proves

S’han realitzat proves d’edició amb el programari Vector Factory, extensió d’ArcMap, amb llicència d’Airbus, per a analitzar la potencial optimització de la digitalització.

Tanmateix s’han realitzat proves d’introducció del 3D amb PurView, emprant ortofotos i fotogrames, així com el DTM 2x2 m, amb l’objectiu de resoldre dubtes d’interpretació. La millor opció ha estat el 3D dels fotogrames, en especial els fotogrames infraroig per a la vegetació, on l’altura aporta informació com, per exemple, matollar vs bosc, diferents tipus de bosc o diferents trames urbanes.

Després de les proves de digitalització, cal encarar nous temes d’estudi relacionats:

• Geodatabase corporativa: multiusuari, multiedició

• BD alfanumèrica relacional

• Entitats bàsiques: polígon i coberta

• Estructura: model de dades dinàmic vs data concreta

• Model vectorial i incorporació del model ràster

• Detecció de canvis en les successives actualitzacions

 En resum, s’extreuen les següents conclusions:

• ArcMap + Vector Factory + PurView constitueix un bon conjunt d’eines per a l’edició del nou MCSC.

• Cal estudiar els temps d’edició considerant l’actualització 2D només de l’MCSC, l’actualització 2D i 3D en els casos necessaris i l’actualització recuperant geometries d’altres procedències, com la BT-5M.

• Definició del model de dades: categories + atributs = 72 classes; data del canvi vs data de l’edició.

 L'ICGC informa que està estudiant la incorporació del LIDAR com a informació addicional, així com el potencial de les imatges satèl·lit Sentinel-2.

5. Escenari Deep Networks: estat actual

S’aborda l’ús de la metodologia automàtica:

• Model ràster: píxel com a unitat bàsica

• Classificació automàtica: mètode basat en Deep Networks

• Valoració de la qualitat final: per categories, per producte

• Integració a l’MCSC: estudi de la integració en la BD vectorial de forma parcial o total

L’ICGC ha llençat un procediment de contracte menor amb l’objectiu d’explorar l’ús i avaluar quantitativament i qualitativa els resultats de tècniques basades en Deep Networks i la detecció de canvis com a complement o alternativa a la fotointerpretació en la generació de mapes de cobertes del sòl de Catalunya. S’ha convidat a presentar oferta al Centre de Visió per Computador de la UAB, Centre Tecnològic EURECAT, Departament de Ciència de Computadors de la UPC, Escola de Telecomunicacions de la UPC i Facultat de Física i Matemàtiques de la UB. Els quatre primers han declinat presentar oferta (sembla que per raons econòmiques) i només l’ha presentada la darrera, concretament el grup comandat per en Jordi Vitrià, que ha resultat adjudicatari, i que disposarà d’un termini de tres mesos per a l’execució del contracte, a partir de la data en què disposin de tota la informació, que l’ICGC està acabant de compactar, pel que s’espera disposar de resultats a finals de gener de l’any vinent. L’ICGC ha procedit a la preparació de les dades vectorials amb l’objectiu de proporcionar a l’adjudicatari parcel·les d’entrenament per a la classificació automàtica. A l’adjudicatari se li requereix també un informe valorant la idoneïtat d’aquesta metodologia i una estimació del cost econòmic.

6. Torn obert de paraules

S’informa al grup de treball que serà convocat a una nova sessió de treball tan bon punt es disposi dels resultats de l’execució del contracte descrit en l’apartat anterior.