1. Constitució del Grup de Treball en Geologia Urbana i Geotècnia, adscrit a la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica

L'ICGC agraeix als membres del Grup de Treball (GT) la seva col·laboració i informa del procés que ha seguit la creació del mateix:

• La Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4), en la seva sessió nº 20 celebrada el dia 14 d’abril de 2015, va aprovar la creació de la Comissió Tècnica nº 4 en Geologia i Geofísica (CT4:GG), adscrita a la mateixa, atesa l’especificitat tècnica dels treballs que s’han de desenvolupar en l’àmbit de la geologia i geofísica i de les disciplines relacionades, com les ciències del sòl i l’edafologia, la sismologia, l’enginyeria geològica i la geotècnia.

• La CT4:GG, en la seva sessió nº 1 celebrada el dia 2 de desembre de 2015, va aprovar la creació, entre d’altres, del GT en Geologia Urbana i Geotècnia, adscrit a la mateixa.

Es dóna per constituït el Grup de Treball en Geologia Urbana i Geotècnia de la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica (GT CT4:GG GEOLOGIA URBANA I GEOTÈCNIA) i s'informa que l’ICGC habilitarà, dins el corresponent espai web de la C4, una àrea privada amb accés restringit als membres del grup, on es desarà tota la documentació relacionada amb l’activitat del mateix.

2. Projecte del Mapa geològic de les zones urbanes 1:5.000. Geotreball III

L'ICGC presenta el projecte i l’estat d’avenç del Mapa geològic de les zones urbanes 1:5.000. Geotreball III.

L’objectiu del projecte és:

• Caracterització geològica detallada (escala 1:5000), sistemàtica i sintètica de les principals zones urbanes de Catalunya. Incorpora informació sobre l’estructura geològica del subsòl urbà, reblerts, sediments i substrats, que facilitarà la identificació d’àrees geològicament sensibles o de risc.

• L’àmbit d’estudi correspon a 131 municipis (capitals de comarca i municipis >10.000 hab.)

• L’escala de publicació és 1:5.000, el nombre de fulls previstos 260, i la superfície total a cartografiar equivalent a ~ 8 km2 (6-10)

• Es distribueix en format paper, i digitalment en format GeoPDF i ESRI Shapefile en descàrrega des de la web de l’ICGC;

• El producte forma part dels 113 conjunts d’informació geogràfica que conformen el catàleg del Pla Cartogràfic de Catalunya (ID: 20407 Conjunt d’informació geogràfica: base-mapa geològic de les zones urbanes 1:5 000. Administració responsable:, responsabilitat de l’ICGC) i, per tant, constitueix un objectiu per a la C4;

Presenta l’estat actual d’avenç i desenvolupament del projecte, així com les eines de difusió i distribució de la informació.

El Consell Assessor de Túnels comenta que el coneixement geològic i geotècnic de l’àmbit urbà és de gran importància per la correcte planificació de les obres.

La UB comenta que hi hauria d’haver un organisme, que davant certes informacions ‘periodístiques’ com les aparegudes en relació al projecte de la plaça de les Glòries (notícia Vanguardia, 24 maig. 2013 ‘los técnicos desconocen el subsuelo de Glòries’), indiqui, si és el cas, que no és cert i que si hi ha informació geològica. El Consell Assessor de Túnels, explica que en determinats casos, la geologia s’utilitza per explicar retards en les obres, o en la negociació de projectes modificats d’interès pels contractistes.

L'ICGC manifesta que cal cercar nous canals per la millora de la difusió, accessibilitat i usabilitat de les dades disponibles als possibles usuaris i administracions, i planteja un debat de quins nous conjunts d’informació aplicada (geotècnic-hidrogeològic) pot ser útil per les obres i la planificació urbanística en general per salvar casos com els descrits.

L'ICGC comenta que un pas important hauria de ser aconseguir la homogeneïtzació de les descripcions geològiques en tots els estudis i projectes d’edificacions i d’obres d’infraestructures, i relacionar-ho amb les llegendes oficials de l’ICGC o aplicar-les directament (en funció de l’àmbit d’actuació, una escala o altre 5M, 25M, 50M, etc).

La UB expressa que a UK tothom fa servir la mateixa nomenclatura i que caldria acordar-ne una en el marc d’aquest GT, per tal que fos oficial i transversal per totes les administracions. Adverteix que hi ha diversos organismes que tenen diversos criteris i bases de dades, etc… Fa una proposta: BCASA, GISA, BIMSA, ICGC, etc…haurien de compartir o bé centralitzar a l’ICGC la informació geològica….com a USGS català…. Com activar-ho? Hi hauria d’haver una acció per obligar a enviar / trametre una copia de la informació geològica-geotècnica d’estudis i projectes a l’ICGC.

El Consell Assessor de Túnels indica que l’actual i vigent Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, ja determina l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pugui requerir als promotors i als gestors d’obres públiques de la Generalitat les dades i les mostres sobre el sòl i el subsòl que obtinguin en els estudis, els projectes i les obres que es duguin a terme, amb l’objectiu de constituir i mantenir les bases de dades i la documentació i arxivament geològic, i determina la necessitat que la redacció dels estudis i els projectes es basi en la cartografia oficial de Catalunya i, especialment, indica que hi participi l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L'ACA explica que la seva base de dades hidrogeològica (BDH) és consultable pels usuaris. La informació dels informes s’introdueix a aquesta base de dades. Un altre tema, és la qualitat dels informes. Falta una pauta per la qualitat ‘geològica’ dels informes. Es podria pensar en algun tipus d’acreditació de les feines geològiques dels tècnics que treballen per l’administració com ja s’aplica en d’altres àmbits: p.ex: per efectuar mesuraments ambientals o en les analítiques de laboratoris, per emetre informes d’inspecció o realitzar control i vigilància actuant com a entitats col·laboradores en matèria de medi ambient.

La UB comenta que seria important que s’establís una llegenda geològica-geotècnica oficial-formal d’ús compartit i acceptat, amb els seus epígrafs i descripcions i característiques per a condicions constructives, determinades a partir de la composició litològica dels materials, dades geotècniques i les seves propietats hidrogeològiques entre d’altres.

Infraestructures.cat indica que des de Infraestructures es podria incloure en els plecs d’especificacions tècniques de les contractacions d’estudis informatius i projectes.

L'ICGC comenta que RSE i ICC (després Geocat i IGC) va iniciar la definició d’una llegenda única l’any 1999-2000 pels primers estudis de la L9 del metro que posteriorment i al llarg de més de 10 anys es va anar consolidant com una llegenda geotècnica de referència a l’àmbit urbà de Barcelona, no tan sols per tots els projectes de la L9 dirigits per GISA (actual Infraestruictures.cat) sinó també per la resta d’obres (FGC, i altres perllongament de metro, entre d’altres). Infraestructures.cat confirma que la gestió de les BBDD i la nomenclatura d’epígrafs utilitzats en les obres de FGC i metro es va ampliar a carreteres i edificació o qui ho gestionava era l’antiga Oficina de geotècnia de la L9 de GISA. Amb la crisi aquesta oficina es va desmantellar.

Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA) indica que en el mon de la geologia falta estandardització. BCASA té la seva pròpia BBDD i el seu propi model de dades, però potser caldria buscar una homogeneïtzació de la informació geològica.

La UAB comenta que si bé existeix el CTE d’aplicació en la edificació, les descripcions geològiques-geotècniques no ho regula el CTE. S’hauria d’intentar des d’aquesta comissió, fixar el ‘nomenclàtor’ de llegenda geotècnica de l’àmbit urbà que fos d’aplicació per totes les administracions.

L'ICGC comenta que segueix una política de dades obertes de les seves BBDD i seria desitjable posar en comú la resta de BBDD per tal de definir una estratègia d’homogeneïtzació.

El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte del Mapa geològic de Zones Urbanes 1:5 000 de Catalunya.

L’ICGC estudiarà la formula per generar i divulgar una llegenda geotècnica que serveixi de referència pels projectes d’obres i infraestructures que les diverses administracions executen dins de l’àmbit circumscrit urbà de Barcelona, aprofitant l’expertesa de les obres de la L9, FGC i altres obres singulars dutes a terme en els darrers 10-15 anys.

3. Nou servei WMS de consulta i descàrrega de sondejos geotècnics (v.1.0, 2016)

L'ICGC presenta el nou servei WMS i la nova plataforma de visualització (entorn INSTAMAPS) de consulta i descàrrega de sondejos geotècnics (v.1.0, 2016) Fa una exposició dels antecedents del projecte de BBDD geotècnica de l’IGC i com aquest ha derivat en el nou servei web de consulta i descarrega.

L’objectiu del projecte de la BBDD geotècnica de l’ICGC és

• Recopilar informació geològica-geotècnica procedent d’estudis per obres de construcció d’edificació i infraestructures civils varies. Extreure les dades crues de sondatges geotècnics i incorporar-la a la BBDD (localització i fitxa original del sondatge). Actualment la base de dades de sondejos disposa de registre de més de 23.720 registres de sondejos, penetròmetres i cales.

• Generar un servei web WMS per la consulta remota mitjançant eines client SIG desktop de la localització de punts (sondatges, etc) amb la possibilitat de descàrrega en format PDF de la fitxa de la columna litològica original.

• Posar a disposició dels usuaris, un VisorWeb (aprofitant la plataforma INSTAMPS de l’ICGC) carregant el servei web WMS, que permeti als usuaris la consulta directament des d’aquesta plataforma web.

• Mantenir i alimentar la BBDD i actualitzar periòdicament aquest servei

• Identificar noves necessitats i eines de distribució i difusió de les dades que facilitin als usuaris la consulta d’aquesta informació

• Identificar nous proveïdors de dades, i assolir els convenis de cessió necessaris per recopilar la informació i posar-la a l’abast dels usuaris.

L'ICGC fa una demostració de la nova eina:

http://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Sondejos

La UB indica que l’eina que l’ICGC ha generat (Geoíndex _ sondejos) significa un gran avenç per tot el sector de professionals de la geologia i de la enginyeria que es dediquen a l’àmbit de la geotècnia, perquè permetrà conèixer la disponibilitat de columnes estratigràfiques incloses en la BBDD de l’ICGC de forma ràpida i àgil. Indica però que seria convenient difondre l’eina. Proposa a l’ICGC realitzar una Jornada sobre Geologia Urbana i Instamaps, al Colgeocat. Infraestructures.cat suggereix que també es podria fer una presentació als seus consultors

El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte de visor Geoíndex- sondejos

El Col·legi de Geòlegs proposarà la participació del ICGC en una jornada de geologia urbana i Instamaps. Infraestructures.cat traslladarà el tema internament.

4. Precs i preguntes

L'ICGC demana als membres del GT que proposin temes a abordar en les properes reunions.