1. Constitució del Grup de Treball en Geologia i Geomorfologia adscrit a la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica

L'ICGC agraeix als membres del Grup de Treball (GT) la seva col·laboració i informa del procés que ha seguit la creació del mateix:

• La Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4), en la seva sessió nº 20 celebrada el dia 14 d’abril de 2015, va aprovar la creació de la Comissió Tècnica nº 4 en Geologia i Geofísica (CT4:GG), adscrita a la mateixa, atesa l’especificitat tècnica dels treballs que s’han de desenvolupar en l’àmbit de la geologia i geofísica i de les disciplines relacionades, com les ciències del sòl i l’edafologia, la sismologia, l’enginyeria geològica i la geotècnia.

• La CT4:GG, en la seva sessió nº 1 celebrada el dia 2 de desembre de 2015, va aprovar la creació, entre d’altres, del GT en Geologia i Geomorfologia, adscrit a la mateixa.

Dels 113 conjunts d’informació geogràfica (CIGs) que conformen el Pla Cartogràfic de Catalunya (PCC), els que s’inscriuen en l’àmbit d’activitat d’aquest GT són els següents:

•  Base-mapa geològic 1:25.000;

•  Base-mapa geològic 1:50.000;

•  Base-mapa geològic 1:250.000;

Es dóna per constituït el Grup de Treball en Geologia i Geomorfologia de la Comissió Tècnica en Geologia i Geofísica (GT CT4:GG GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA) i s'informa que l’ICGC habilitarà, dins el corresponent espai web de la C4, una àrea privada amb accés restringit als membres del grup, on es desarà tota la documentació relacionada amb l’activitat del mateix.

2. Projecte d’implementació INSPIRE Geology a la Base del Mapa Geològic 1:250.000 de Catalunya v1.0 i Especificacions tècniques del model de dades

L'ICGC fa la presentació Interoperability of geological data: First ICGC INSPIRE Geological Data Model, presentada per l’ICGC al Congrés INSPIRE. Introdueix breument INSPIRE com una directiva comunitària que té com a objectiu la implementació d’una infraestructura de dades espacials que garanteixi la interoperabilitat dels CIGs produïts pels 28 estats membre; introdueix també els 3 annexos de la directiva, els temes que els conformen i les especificacions tècniques que expliquen com modelitzar les dades per a què siguin interoperables. Particularment l'ICGC ha participat activament durant 4 anys en la redacció de les especificacions del Tema 4 “Geologia” de l’annex 2 de la directiva.

Abans de començar a modelitzar cal assumir que per a construir un model de dades geològiques cal experiència en la realització d’aquest tipus de mapes i coneixement sobre la geologia regional, i que la resolució de la informació geològica està relacionada amb l’escala gràfica.

L’estratègia de l’ICGC és anar de lo general a lo particular, de les escales petites a les grans; per això comença amb les especificacions de la base 1:250.000 per a, posteriorment, abordar l’1:50.000 i l’1:25.000. Les dades a diferents escales hauran d’acabar sent interoperables pel que, d’alguna manera, haurem abolit el concepte d’escala. INSPIRE representa una excel·lent oportunitat per a omplir el buit existent i passar de múltiples models de representació a un únic model de dades orientat a objectes geològics. L’objectiu final és disposar d’una base única conforme amb INSPIRE i poder fer extraccions a totes tres escales.
 
El Col·legi Oficial de Geòlegs pregunta si, finalment, disposarem d’un únic model amb totes les dades geològiques europees integrades. L'ICGC respon que sí. El Col·legi Oficial de Geòlegs pregunta també si les dificultats que l'ICGC ha tingut amb l’1:250.000 les estan tenint també la resta d’estats membres. L'ICGC respon que igual o més; ho sap amb certesa perquè maté una estreta relació amb l’IGME i, a través de la C4, amb el CODIIGE.

La UPC pregunta si això afecta a la manera en què es recullen les dades. L'ICGC respon que les metadades INSPIRE inclouen una part significativa relativa a la qualitat basada en ISOs, que ho regulen gairebé tot, fins i tot aspectes com ¿com emprar la brúixola?, pel que necessàriament hi haurà canvis significatius.

La UdL pregunta si durant un temps hi hauran publicats a la web, simultàniament, els mapes geològics ja existents i els que ara comencem a produir d’acord amb el model INSPIRE. L'ICGC respon que el procés s’està començant per les escales petites i es passarà, progressivament, a escales majors.

El Geoparc de la Catalunya Central pregunta si aquest nou model de dades que s’està construint incorporarà en alguna fase els espais d’interès geològic. L'ICGC explica que INSPIRE inclou un tema, “Zones de protecció especial”, on tindrien cabuda aquestes dades, atès que es fa referència explícita a les mateixes. L'ICGC afegeix que el PCC també inclou un CIG anomenat “Espais d’interès geològic”. L'Ajuntament de Tremp també mostra interès en aquestes dades. S’acorda que l'ICGC trametrà a tots dos les dades dels Espais d’interès geològic, així com les especificacions de les Zones de protecció especial, per a què les analitzin.

La UPC pregunta si s’ha contemplat algun mecanisme per a què els geòlegs que treballin sobre el terreny puguin donar avís d’una eventual manca d’informació en els mapes geològics. L'ICGC respon que mirarem d’establir un protocol més sòlid i robust.

 El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte d’implementació INSPIRE Geology a la Base del Mapa Geològic 1:250.000 de Catalunya v1.0 i les especificacions tècniques del model de dades.

3. Projecte Consolidació de la Base geològica digital contínua del Mapa Geològic 1:25.000 v1.0

L'ICGC fa una breu introducció sobre la sèrie cartogràfica geològica 1:25.000, que consta de 304 fulls, dels que l’any 2015 s’havien publicat 85 en format digital. El pressupost actual no ens permet produir més de 5 fulls/any.

L'ICGC fa la presentació PPT Consolidació de la Base cartogràfica digital contínua del Mapa geològic 1:25.000 (MG25M) v1.0, Geotreball I.

L’inici de la sèrie es va produir l’any 1994 amb la publicació del full de Torroella de Montgrí. Des de llavors han treballat 4 institucions:

• Servei Geològic

• ICC

• IGC

• ICGC

Els elements que conformen l’MG25M són els següents:

• Mapa geològic

• Llegenda (molt desenvolupada, però sense memòria)

• Símbols convencionals

• Esquema de relacions

• Talls geològics

• Columnes estratigràfiques

L’MG25M, a més de tots els elements propis d’un mapa geològic general, fa especial incidència en la cartografia de l’activitat antròpica, a la que hi dedica 4 epígrafs, i en la cartografia del Quaternari, amb la representació de talls, amb l’escala vertical exagerada per a poder representar les unitats del Quaternari, i columnes, a diferència de la majoria de mapes geològics que es produeixen arreu.

Pel que fa a la distribució de la cartografia, es distingeixen tres períodes:

• 1994-2009: impressió paper;

• 2009-2015: impressió paper/digital en format GeoPDF’s;

• 2015-actualitat: impressió paper/digital en format GeoPDF’s/digital en format vector ESRI Shapefile (només el mapa; arxius de simbolització en format ArcGIS 10.1);

La cartografia en paper i en format digital GeoPDF’s són productes cartogràfics idèntics (mapa i perifèrics). La cartografia digital en format ESRI Shapefile, distribuïda des del web des de 2015, respon a una versió de la cartografia del mapa principal revisada (en fulls antics) respecte la versió paper; no hi ha perifèrics i la descàrrega s’efectua per fulls individuals seguint el tall geodèsic ETRS89 25M.

L’objectiu en un futur proper és incrementar la usabilitat de les dades mitjançant:

•  Distribució d’arxius de simbolització en format SIG lliure (QGIS);

•  Distribució de nous formats;

•  Distribució de perifèrics en format digital (talls 2.5D, altres)

•  Geoservei WMS (v1.0 BG25M);

•  Altres;

Es tracta d’una base geològica digital contínua, pel que ha de garantir la continuïtat dels elements geològics i la homogeneïtat de llegendes. Per a garantir la primera s’ha realitzat la unió dels fitxers associats a la captura de dades (activitat antròpica, Quaternari i substrat prequaternari) dels 85 fulls publicats.

Pel que fa a la homogeneïtat de les llegendes de les unitats litostratigràfiques, val a dir que en els 85 fulls publicats apareixen 730 unitats de substrat prequaternari, 267 unitats de Quaternari i 12 unitats d’antròpic, totalitzant 1.009 unitats diferents, amb un total de 3.564 si es consideren les repeticions en els diferents fulls.

Les unitats litostratigràfiques afloren en diferents fulls, en contextos geogràfics diferents i en unitats estructurals diferents. Així, per exemple, la unitat ELb1 aflora en 18 fulls, entre els que es troben el de Ripoll i la Bisbal. Malgrat ambdues llegendes són similars, aquestes presenten diferències; per a la base contínua és necessari harmonitzar-les.

Són vàries les raons que expliquen perquè les llegendes no són homogènies:

• Lapse de temps gran entre la cartografia dels diferents fulls;

• Grau de formació diferent dels equips que realitzen el treball de camp;

• Variacions de les característiques de les unitats geològiques en l’espai;

• La unitat de captura, de publicació i de distribució és el full;

Així doncs, l’aplicació de les següents mesures podria disminuir l’heterogeneïtat de les llegendes:

• Augmentar la producció de cartografia geològica (avançar la captura a l’edició);

• Equips de treball de camp interdisciplinaris amb experiència i bona formació;

• La unitat de captura focalitzada en unitats geològiques;

Pel que fa a la continuïtat de la base geològica 25M, l’estat actual és el següent:

• Continuïtat dels elements geològics:
  

  • S’ha realitzat la connectivitat de tots els fitxers;

  • S’ha efectuat la revisió de la connectivitat i s’estan corregint els errors detectats;

• Homogeneïtat de les llegendes:
  

  • S’han començat a efectuar els treballs de síntesi i harmonització de les llegendes;

Cal tenir present, però, que la homogeneïtzació de les llegendes comporta un cert risc de sobresimplificació, és a dir, de pèrdua de riquesa de la base, cosa que cal evitar. La UPC afirma que, a nivell de full, la llegenda-memòria és molt útil, però que a nivell suprafull és al contrari. L'ICGC respon que el repte és fer un mapa contínuo sense pèrdua d’informació.

La UdL considera que l’ICGC hauria de fer una aposta forta per la datació del Quaternari. L'ICGC hi està d’acord, però identifica un problema de manca de recursos. La UPC pregunta si hi ha programes a Europa que podrien ajudar a finançar un projecte com aquest. L'ICGC respon que INSPIRE no té pressupost i proposa prospectar la via del canvi climàtic.

L'ICGC informa que, durant el primer semestre de 2017, l’ICGC voldria posar a l’abast del públic l’1:250.000 vectorial conforme amb INSPIRE, la BG50M durant el període 2017-2018 i la BG25M al llarg de 2018. Explica també que l’ICGC mira de treballar, cada vegada més, amb Q-GIS (codi obert) i només emprar Arc-Gis per a l’estrictament necessari, atès que les llicències són molt cares. Anima a la Universitat a fer docència. El Col·legi Oficial de Geòlegs respon que ha fet cursos.

El GT es dóna per assabentat de l’estat de l’art del projecte de la Base cartogràfica digital contínua del Mapa geològic 1:25.000 (MG25M) v1.0.

4. Precs i preguntes

L'ICGC proposa celebrar la propera reunió durant el primer quadrimestre de 2017.

El Col·legi Oficial de Geòlegs enviarà una invitació per al sopar del proper 2 de desembre.