1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (#5)

El Grup de Treball aprova sense comentaris l'acta de la sessió anterior.

2. Presentació de la plataforma Confluence per al Grup de Treball d'Edafologia

L'ICGC fa una breu presentació de la plataforma que ha implementat com a espai de treball col·laboratiu entre els membres del Grup de Treball.

El Grup de Treball es dona per assabentat.

3. Mapa de Sòls 1:25 000 de Catalunya

S'informa sobre l'estat actual del programa de cartografia de sòls de l'ICGC, a escala 1:25 000 (MSC25M), que es resumeix com segueix:

El Grup de Treball es dona per assabentat.

4. Criteris tècnics per a l'elaboració de treballs edafològics en relació a l'erosió i la pèrdua de sòl

Es recorda que aquesta reunió ha estat convocada arran les possibles noves línies d'actuació anunciades per l'ICGC davant l'increment de consultes rebudes en relació a la crisi climàtica, l'erosió i la desertificació.

Pel que fa als possibles treballs relacionats amb l'erosió i la pèrdua de sòls, des de l'ICGC s'han analitzat alguns dels models utilitzats al llarg del temps per a estimar la pèrdua potencial anual mitjana de sòl a causa de l'erosió laminar, així com els resultats obtinguts.

A nivell estatal, es poden destacar els estudis realitzats per l'antic ICONA i, més recentment, l'Inventari Nacional d'Erosió del Sòl, realitzat per l'actual Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

A nivell mundial dominen dos models: el RUSLE-2 als Estats Units d'Amèrica i el RUSLE-2015 a Europa, tots dos basats en la equació universal de pèrdues de sòl desenvolupada per Wischmeier i Smith el 1960 (USLE).

Aquesta equació considera els següents paràmetres:

• Erodabilitat dels sòls

• Erosivitat de la pluja

• Usos del sòl

• Factor pendent/longitud del pendent

• Pràctiques de conservació

L'aplicació de RUSLE-2015 per part del European Soil Data Center (ESDAC) del Joint Research Center (JRC), a nivell paneuropeu va donar, però, uns resultats de pèrdua potencial de sòl molt elevats pel que fa el territori de Catalunya.

Per a millorar aquests resultats, l'ICGC es planteja diverses possibilitats d'actuació:

• Replicar el model RUSLE-2015 utilitzant la mateixa informació que va utilitzar el JRC, incorporant simplement la nova informació sobre l'erosivitat dels sòls que es pot extreure a partir del Mapa de sòls 1:250 000 de Catalunya, recentment publicat per aquest Institut.

• Replicar el model RUSLE-2015 actualitzant, en la mesura del possible, la informació de les diferents capes que contempla el model.

L'erodibilitat del sòl es podria actualitzar tenint en compte la informació que presenta el Mapa de sòls 1:250 000 de Catalunya

L'erosionabilitat de la pluja es podria actualitzar amb la informació de la xarxa d'estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT). En aquest sentit, l'ICGC informa que ja s'ha posat en contacte amb el METEOCAT per a conèixer la possibilitat d'obtenir aquest producte.

Els usos del sòl es podrien actualitzar a partir del mapa de cobertes del sòl, l'obtenció del qual coordina actualment l'ICGC.

El factor pendent/longitud del pendent es pot actualitzar a partir del model digital del terreny que distribueix l'ICGC a diferents resolucions.

Les pràctiques de conservació es podrien actualitzar a partir de la informació que presenta el SIGPAC, que coordina el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya.

• Contactar amb el JRC per a esbrinar si aquest organisme està treballant actualment en algun tipus d'actualització en la que l'ICGC pogués participar amb la nova informació.

La UB pregunta si és possible conèixer quines són les dades inicials que ha utilitzat el JRC per a obtenir les dades presentades. L'ICGC respon que en aquests moments no se'n té coneixement, tot i que se sap que el METEOCAT va subministrar informació d'algunes de les seves estacions, no de totes.

El DARP considera que la realització d'aquest mapa d'erosió i pèrdua de sòl de Catalunya té un interès molt gran. A més de considerar-lo com a un mapa de comandament en aquesta matèria, el mapa presenta un triple interès:

• Ordenació de les actuacions que es plantejant a la Política Agrària Comunitària (PAC).

• Aplicació de les mesures de condicionalitat, que suposen la resposta de la PAC a la sensibilitat de la societat cap al manteniment del recursos naturals.

• Eina bàsica per a poder donar resposta a problemàtiques associades a les conseqüències del Canvi Climàtic: seguretat alimentària, desertificació...

El Grup de Treball considera adequades les línies de treball plantejades per a l'elaboració d'aquest mapa a escala 1:250 000, basat en la metodologia RUSLE-2015, o en alguna evolució de la mateixa que es pugui plantejar amb el JRC de la Comissió Europea.

5. Criteris tècnics per a l'elaboració de treballs edafològics en relació a la desertificació

L'ICGC opina que, segons el documents estudiats recentment, a nivell dels països desenvolupats la desertificació s'ha d'entendre com una degradació molt intensa del sòl que faci que no pugui desenvolupar cap de les funcions que li són pròpies i que pugui comportar el seu abandonament.

En aquest sentit, les formes de degradació del sòl que actualment es contemplen en l'estratègia temàtica per a la protecció del sòl són:

• Erosió hídrica i eòlica

• Pèrdua de la matèria orgànica

• Salinitat

• Compactació del sòl

• Contaminació (puntual i/o difusa)

• Segellat

• Esllavissaments

Donada la seva particular naturalesa i la necessitat de polítiques de prevenció i correcció específiques, les tres últimes formes s'acostumen a excloure en els treballs i estudis de desertificació del sòl.

Durant els últims anys, l'ICGC ha treballat en alguns d'aquests temes. Exemples d'aquests treballs són:

• El Mapa d'estocs de carbono orgànic en els 30 cm superficials dels sòls agrícoles, elaborat mitjançant conveni de col·laboració entre l'ICGC, DARP, IRTA, CREAF i CTFC.

• El MSC25M, en l'elaboració del qual es recopilen i emmagatzemen, entre d'altres, dades i informació sobre la salinitat dels sòls. Una part important d'aquestes dades prové de la informació facilitada pel DARP a l'inici d'aquest programa.

La UdG indica que, en tot cas, no s'ha de confondre la desertificació del sòl amb un ús ecològic del sòl com és el manteniment d'espais naturals.

La UB està d'acord i incideix en aquest tipus de consideració.

El DARP indica que poder disposar d'informació i de la mapificació sobre desertificació a Catalunya seria mol valuós per a l'aplicació de la Llei d'Espais Agraris, que ha de ser vista, entre d'altres, com un instrument per a la protecció i el seguiment de l'estat ambiental dels sòls.

El Grup de Treball manifesta interès en aquesta informació, per tal de poder donar resposta a les qüestions presents i futures que es formulen en relació amb aquests temes, i està d'acord en què les capes més significatives a tenir en compte, a nivell general de tot el territori de Catalunya, serien les d'erosió, pèrdua de matèria orgànica i salinitat.

6. Torn obert de paraules

L'ICGC recorda que en el Pla Nacional per a la Implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya es contemplen diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i compromisos relacionats amb el coneixement i l'ús dels sòls de Catalunya.

El Grup de Treball es dona per assabentat.