1. Aprovació de l'acta anterior

S'aprova l'acta anterior sense comentaris.

2. Treballs realitzats des de la sessió anterior

• Part dels membres del GT han estat concretant alguns aspectes de les especificacions, com ara els tesaurus de tipus de fons i d’hàbitats marins.

• L’AMB i el Port de Barcelona van aportar una sèrie de consideracions, les quals també han estat tractades en reunions paral·leles i s’han tingut en compte en les especificacions.

• L’ICGC ha generat els documents d’especificacions en el format emprat habitualment en la C4, a partir de la informació proporcionada pel GT. Finalment, es consideren els següents conjunts d’informació:
  

  • Model d’elevacions

  • Batimetria

  • Tipus de fons

  • Hàbitats marins

3. Revisió de les especificacions - MET

• L’AMB explica breument la seva experiència en la realització de batimetries, junt amb les realitzades per l’Aj. de Barcelona i el Port de Barcelona, que en total abasten des de Montgat fins a Port Ginesta, i des d’on comença la zona urbanitzada fins a una profunditat de 15 m aproximadament, amb perfils cada 15-50 m en funció de la zona i precisió centimètrica, i executades mitjançant diferents metodologies. Si bé aquestes batimetries són de més detall que les previstes en les especificacions que s’estan elaborant, es consideren complementàries mútuament.

• A mida que es revisa el document d’especificacions, es fan les següents consideracions:
  

  • Nom producte: El mot “Litoral” té diverses definicions i, alhora, no s’ajusta del tot a l’àmbit del MET. Finalment, es decideix indicar “franja litoral” i incloure en el document la definició formal que millor s’adapta a l’àmbit previst.

  • Resum: S’afegeix l’àmbit de forma abreujada i s’explicita que es tracta de la franja litoral emergida i submergida.

  • Objectius: S’afegeix l’ús d’aquesta geoinformació com a base de referència per a la cartografia d’hàbitats marins i de tipus de fons marins, i també per a estudis i mesures d’augment de la resiliència del litoral al canvi climàtic. L’ICGC concretarà aquest últim objectiu.

  • Entitat responsable: En ser diverses les entitats promotores d’aquest tipus de geoinformació, s’afegeix el DARP, els ens locals i el Port de Barcelona.

  • Àmbit:
    

    • S’explicita la línia de costa de Catalunya com a referència en la definició de l’àmbit. D’altra banda, es discuteix quina utilitzar, atesa l’existència de diverses opcions: Base municipal 1:5 000 (Bm5m), vols recents de la costa, etc. La línia de la Bm5m s’utilitza en altres cartografies, de tal forma que la “cartografia marina” seria coherent amb aquestes. Per contra, com aquesta línia es va aprovant per municipis, cada tram té una data diferent i resulta una geometria discontínua. Finalment, es decideix utilitzar la línia obtinguda en la captació de les dades per al MET, ja que serà contínua i la més “real” en quant a la cartografia marina i, alhora, podrà servir per a adaptar la resta de cartografies esmentades, inclosa la Bm5m.

    • S’afegeixen els límits nord i sud.

    • S’afegeix l’exclusió de les ampliacions definides pel MITECO.

  • Identificador semàntic: S’elimina “model” i “terreny”. El mot “terreny” també s’elimina del nom del producte.

  • Drets d’ús: El propietari serà l’entitat responsable en cada cas.

  • Distribució:
    

    • El format ràster no es pot distribuir en un únic fitxer, principalment perquè hi hauria molts “NODATA”. D’altra banda, s’afegeixen altres possibles unitats de distribució, en funció de la seva grandària i finalitat, com podrien ser municipis en el cas de l’AMB.

    • El DTES troba a faltar els fulls 1:5 000 que abasten el mar en la distribució que en fa l’ICGC i se’ls ha hagut de generar per a certs projectes. L’ICGC els té i revisarà la seva publicació.

    • El DTES intentarà completar els requisits del format GeoTIFF.

    • Els núvols de punts (lidar, etc.) es consideren un producte intermedi, motiu pel qual no se n’elaboren unes especificacions, tal com passa amb els transsectes i altres dades emprades en la generació de cartografia. Això no vol dir, però, que no es puguin distribuir.

  • Captació: Es comenten i s’afegeixen algunes metodologies addicionals, pendents de completar a partir dels documents proporcionats en les primeres sessions del GT i també pels experts del GT en aquest àmbit.

  • Qualitat:
    

    • S’afegeix el requisit de complir el format establert de les cotes (consistència lògica).

    • L’ICGC confirmarà els requisits d’exactitud posicional.

    • Els experts del GT en aquest àmbit completaran la descripció dels controls de qualitat d’exactitud posicional.

  • Referències normatives: El GT n’afegirà sobre el litoral.

  • Termes i definicions: A banda de “litoral”, ja comentat anteriorment, s’afegeix la definició d’aigües costaneres segons la Directiva Marc de l’Aigua.

  • Glossari de sigles i abreviatures: S’afegeixen ROV i USV, en ser tecnologies per a la captació de dades per a elaborar aquesta geoinformació.

4. Revisió de les especificacions - Batimetria

A mida que es revisa el document d’especificacions, es fan les següents consideracions:

• S’eliminen totes les referències a elements antròpics ja que aquesta geoinformació no n’inclourà.

• Nom del producte: S’elimina “litoral” ja que no es considera necessari.

• Resum: S’afegeix l’àmbit de forma abreujada i s’explicita que es tracta de la franja litoral submergida.

• Objectius:
  

  • S’eliminen les referències a terra-mar, ja que la Batimetria no abasta la zona emergida.

  • S’afegeixen els usos que mancaven en el MET (com a base de referència...).

• Entitat responsable: Ídem del MET.

• Àmbit: Ídem del MET.

• Drets d’ús: Ídem del MET.

• Quines capes s’inclouen:
  

  • S’elimina la precisió, ja que forma part dels requisits de qualitat.

  • No s’inclou l’atribut per a línies mestres, ja que és variable en funció de la representació (principalment del nivell de zoom o escala). S’esmenta en l’apartat “Representació”.

• Distribució:
  

  • S’afegeixen altres possibles unitats de distribució, en funció de la seva grandària i finalitat, i també l’opció d’un únic fitxer (en ser vectorial).

  • S’afegeix la possibilitat que el format sigui 2D (complementàriament al 3D), per a aquells programaris que així ho requereixin.

  • El DTES intentarà completar els requisits del format Geopackage.

• Representació: S’elimina la recomanació de color, ja que pot ser variable.

• Captació: Els experts del GT en aquest àmbit hauran de completar l’apartat, tenint en compte que no ha de ser limitant.

• Qualitat: Ídem del MET i s’afegeix el requisit de no intersecció de corbes de nivell (consistència lògica).

• Models de dades: S’afegiran un cop tancades les especificacions.

• Referències normatives: Ídem del MET.

• Termes i definicions: Ídem del MET.

• Glossari de sigles i abreviatures: Ídem del MET.

5. Revisió de les especificacions - Tipus de fons marins

Només es revisa el tesaurus i es confirma que el producte vectorial serà 3D, però caldrà tenir en compte els comentaris de les especificacions anteriors (entitats responsables, àmbit, drets d’ús, distribució, definicions, etc.).

6. Revisió de les especificacions - Hàbitats marins

• Ídem dels tipus de fons marins. 

• Es troba a faltar l’HIC 1160 però es tractarà en reunió paral·lela. 

• El requisit de qualitat d’exactitud temàtica es considera excessiu. S’estableix que el percentatge d’encert sigui en funció de la classe i que el mínim de punts reservats per al control de qualitat sigui d’un 5%. La UB concretarà aquests percentatges en base a la seva experiència.

7. Planificació

• L’ICGC integrarà tot el comentat en els documents i els compartirà amb el GT.

• El GT tindrà 15 dies per a revisar totes les especificacions i completar els aspectes pertinents, amb l’objectiu de poder presentar-les per a aprovació en la propera reunió de la C4 prevista per a mitjans de juliol.

8. Torn obert de paraules

Sense comentaris addicionals.