1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (#28)

El GT aprova sense comentaris l’acta de la sessió anterior.

2. Presentació del nou espai col·laboratiu

L’ICGC presenta el nou espai de col·laboració on, a banda de consultar les actes de les sessions en format de pàgina web (no com a document, encara que es pot exportar a PDF), els membres poden fer les aportacions que considerin oportunes per a les funcions del Grup de Treball, tant en relació amb una sessió concreta com en general.

3. Publicació d'Adreces INSPIRE

L’ICGC explica l’obtenció i publicació que fa d’adreces INSPIRE a partir de la base de dades (d’adreces) de què disposa l’ICGC, les entitats de població de l’Idescat i les divisions administratives de l’ICGC.

El procés d’obtenció consisteix en transformar les dades origen cap al model de dades d’INSPIRE, i això es fa amb el programari FME. El resultat és un GML per a cada municipi i un WMS amb l’estil per defecte i un altre de personalitzat, tot plegat conforme amb els requisits de la Directiva.

Cal tenir en compte que algunes de les dades de la base de dades fa un cert temps que no s’actualitzen. L’ICGC té previst donar un impuls durant aquest any i l’any que ve per posar la informació de tots els municipis al dia. L’actualització es fa a partir de la informació facilitada pels ens locals i, en els municipis dels que no se’n disposa, amb la informació que recull el propi ICGC.A mida que es reben les actualitzacions, l’ICGC les va implementant tant en la base de dades interna com en la publicació INSPIRE.

L’AMB comunica que en breu facilitarà a l’ICGC la BDMAC del seu abast per a tenir aquelles adreces el màxim d’actualitzades possible.

Atenent una pregunta al respecte, l’ICGC aclareix que genera i publica dades INSPIRE d’altres temes, no només adreces.

L’ICGC també aclareix que els GML INSPIRE són diferents dels GML BDMAC, en tant que segueixen especificacions i models diferents, i alhora que els GML BDMAC són lleugerament diferents dels que s’utilitzen per a l’intercanvi d’informació (d’adreces) en el procediment d’actualització conjunta de la base de dades establert entre l’ICGC i les Diputacions de Lleida, Girona i Tarragona, en tant que aquests últims inclouen certes personalitzacions necessàries (respecte de la BDMAC).

4. Proposta de modificacions en les especificacions de la BDMAC

Amb l’ús que s’ha vingut fent de la BDMAC, l’ICGC ha detectat alguns aspectes a considerar, a més de les modificacions ja acordades en la sessió anterior:

• Aranès:
  • Integrar els tipus de via en aranès (ja acordat).
  • Afegir els nexes en aranès al domini dels nexes i convertir-lo en taula de valors.
  • Afegir l'aranès a la taula de tipus de planta.
  • Afegir l’idioma a les llistes de valors on s’ha afegit l'aranès 
• Implementar el tipus de via com a llista oberta i ampliable (ja acordat). 
• Per a possibilitar l’intercanvi de dades històriques i de canvis: incloure data d’alta i data de baixa, eliminar data de modificació i mantenir data de creació (ja acordat). Qualsevol modificació implica una alta i una baixa mantenint l’identificador. La data de creació permet saber si l’element és nou o modificat. 
• Per a la codificació dels disseminats, utilitzar una adreça d’edifici amb número lligada a una taula no geogràfica d’àrees (ja acordat). 
• Separar els tipus de via i els tipus d’àrea en dues taules de valors, segons la classificació per geometries que s’acordi. 
• Substituir l’atribut COMVIA per CODAREA a l’entitat Via, igual que a AdrecaVia i AdrecaEdi.
• Afegir l’entitat RelAreaCodEx per poder assignar el codi de via INE en cas que el nom de l'àrea estigui inclòs a la taula de vies INE. 
• Afegir l’atribut COMNUM a l’entitat AdrecaEdi, igual que a AdrecaVia. 
• Millorar la compatibilitat amb el Padró (petició de la Diputació de Lleida):
  • Les adreces amb número poden portar, a més, un nom de bloc o edifici, però a la BDMAC aquest nom no té per què ser imprescindible per a l’adreça (la seva funció pot ser complementar-la) i al Padró només s’ha de posar el nom si és necessari per completar l’adreça. Així doncs, es proposa afegir un segon atribut (BLOC2) per incloure el nom de bloc o d’edifici quan no és imprescindible per a l’adreça, i mantenir l’actual per quan sí que és necessari. D’aquesta manera també queda ben establert quina és la informació necessària de l’adreça i quina és complementària, i alhora es facilita la seva identificació (com ara en cercadors). L’ICGC mostra alguns exemples.
  • El complement de número al Padró només pot tenir una llargada de 3 caràcters, mentre que a la BDMAC té una longitud de 15 caràcters (de vegades pot contenir genèrics del tipus “Apartament”, “Casa”, “Xalet”, etc., útil per fer llegible l’adreça quan el que segueix és un número). En conseqüència, es proposa separar aquest genèric en un altre atribut (Tipus de complement), de manera que l’adreça quedi completament descrita sense ell i es pugui incloure segons convingui. L’ICGC mostra alguns exemples.
• Associar com a mínim una adreça a cada via, per tal que amb la informació estricta de la BDMAC totes tinguin una localització; l’ICGC comenta que lliura la informació de la base de dades al 112 (entre d’altres) i aquest ho va demanar, encara que l’adreça com a tal sigui fictícia. Si una via no té cap adreça, no es té cap aproximació de la seva localització. A més, es considera que totes les vies haurien de tenir aquesta localització per a cadascuna de les unitats de població per on passa. Alhora, d’aquesta manera es podria accedir a totes les vies a partir de les adreces. Així doncs, es proposa:
  • Afegir una adreça fictícia a aquelles vies que no en tinguin cap altra d’associada, una per a cada unitat de població corresponent. Una opció seria indicar “-1” en l’atribut NUMINI (com a adreça fictícia). Els Ajuntaments de Lloret de Mar i de Sant Cugat comenten que utilitzen el 0 a aquest efecte.
  • Eliminar l’entitat ViaUnitatP perquè ja no seria necessària.
• Disposar de totes les adreces i vies, siguin oficials o no, perquè són necessàries per a l’atenció d’emergències (112, SEM, etc.). Així doncs, es proposa:
  • Afegir un atribut que classifiqui les adreces i vies en “vigents”/”oficials”, “previstes” i ”no recepcionades”/”no Ajuntament”. Aquest últim valor podria ser “de gestió” (o només “gestió”), que és com anomenen les adreces “no oficials” a l’Aj. de Sant Boi de Llobregat. En el cas de les vies, cal tenir en compte que és oficial si està aprovada pel Ple municipal. També es passa a l’INE, encara que la grafia del nom no sempre és igual. La Diputació de Barcelona apunta que una alternativa, o acció complementària, seria que es passessin pel Ple, però en alguns casos pot ser complex perquè pot dependre de l’aprovació d’un planejament o d’aspectes semblants. En aquells casos en què es desconegui l’oficialitat de la via o de l’adreça, es podria deixar buit aquest atribut.
  • Cal decidir si les “no oficials” no s’inclouen al conjunt de dades a inscriure al RCC.
• Assignar codis postals a les adreces, en tant que es considera informació rellevant. Es podria fer obligatori en les entitats AdrecaVia i AdrecaEdi però actualment és difícil garantir que sempre sigui el vigent, ja que la dificultat és mantenir aquest atribut actualitzat. L'Idescat comenta que disposa d’una taula elaborada a partir de les Unitats de població del 2018 en la que hi té associat el codi postal, que si es considera d’utilitat pot aportar. Però això tampoc garanteix l’actualització i, a més, algunes unitats de població tenen més d’un codi postal associat. L'ICGC comenta que té el codi postal a totes les adreces i que quan té dubtes consulta el web de Correus, però no es pot assegurar que totes siguin correctes. Cal tenir en compte que la informació dels codis postals és de pagament (Correus) i, encara que s’assumís de forma conjunta, sempre hi hauria l’inconvenient del manteniment. Una alternativa seria indicar en la BDMAC que és informació externa i que no es pot assegurar la seva vigència. 
• Afegir l’atribut POSADR a les entitats AdrecaVia i a AdrecaEdi per indicar on està ubicada l’adreça (a l’edifici, a la parcel·la, a l’entrada, etc.), tal com contempla INSPIRE. Cal tenir en compte que la BDMAC incorporarà informació provinent de diferents organismes i el criteri per situar les adreces pot no ser el mateix. 
• Afegir un atribut per indicar la paritat dels números (parell, senar o continu) en l’entitat AdrecaVia, en tant que aquesta pot contenir un interval de números però actualment no es pot saber quins inclou. 
• Afegir atributs per poder incloure la versió normalitzada dels noms d’edificacions, atesa la tasca (de normalització) que l’ICGC està fent al respecte. La BDMAC ja preveu els noms de via normalitzats (com a variant). 
• Posar el punt quilomètric en km per facilitar-ne l'ús directe (actualment està en hm). 
• Eliminar la relació entre les entitats VariantsVia i VTipusVia, ja que s’ha detectat que els tipus de via de les variants poden ser diferents dels previstos a la BDMAC.

L’ICGC il·lustra les propostes anteriors amb l’UML corresponent.

Sobre la taula de tipus de via i geometria associada que va proposar l’Idescat: 

• L’ICGC hi ha afegit els tipus en aranès, ha revisat les geometries assignades, ha marcat en vermell els que considera que es podrien eliminar, majorment perquè corresponen a elements puntuals que no es recolliran com a vies o àrees, i ha afegit altres que apareixen a les vies de la seva base de dades.
• Es posarà el fitxer d’Excel resultant a l’espai col·laboratiu per a la seva revisió.
• La DIBA proposa afegir-hi també les equivalències entre els tipus en aranès i en català.

Sobre l’ampliació de la documentació actual amb més exemples per a clarificar la recollida de la informació, es proposa eliminar l’annex corresponent de les especificacions i actualitzar-los i ampliar-los en un document a part, per així poder-los evolucionar sense necessitat de manipular les especificacions aprovades per la C4 (oficials). 

L’ICGC informa que les modificacions proposades s’han aplicat al document d’especificacions de format, amb control de canvis per facilitar la seva identificació. El document, així com el diagrama del model de dades amb els canvis marcats, es posaran a l’espai col·laboratiu del Grup de Treball. 

5. Planificació de treballs

• Es dona 1 mes per a que el Grup de Treball analitzi la proposta de canvis presentada. 
• En relació amb l’anterior, es planifica la propera sessió per al 4 de maig del 2022, on el GT comentarà i aprovarà aquelles modificacions que consideri oportunes. 
• Un cop acordades les modificacions, es presentaran a la C4 les especificacions revisades per a la seva oficialització.

6. Torn obert de paraules

• La DIBA comenta que hi ha una iniciativa estatal de la Comisión Normas Geográficas que recull totes les adreces d’Espanya, essent bàsicament un repositori general (d’adreces) que es podria arribar a utilitzar com a font d’informació. Està gairebé enllestit, el publicarà l’IGN i el model de dades corresponent és a Github. 
• L’AMB demana la correspondència dels codis de via amb els codis de l’INE. L’ICGC ja li va facilitar aquesta informació. 
• L’AMB proposa revisar els formats de distribució, implementant el CSV en lloc del TXT de les taules associades al format SHP i plantejant si caldria incorporar el Geopackage. El DBF es considera obsolet i el SHP comença a ser-ho (inclou DBF). Alternativament o complementàriament es podria utilitzar GDB. Es revisarà i es decidirà el proper dia. 
• Les àrees BDMAC de moment no tenen geometries (o com a molt un punt), però la Diputació de Barcelona proposa que es podrien posar polígons opcionalment allà on se’n disposi (per exemple l’Ajuntament de Lleida comenta que té els de les “partides” del municipi).