1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (núm. 5)

La Comissió aprova sense comentaris, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.

2. Planificació de treballs 2022, de la CT i Grups de Treball associats

Sobre la planificació de treballs 2022, de la CT i GT associats, l’ICGC comenta que la C4 va aprovar al desembre que aquesta Comissió se centrés en riscos geològics. No obstant, l’ICGC presenta les funcions que desenvolupen els instituts geològics europeus per tal que els membres (d’aquesta CT) puguin reflexionar al respecte i fer propostes de temes a desenvolupar (més enllà de l’evolució de la cartografia i dels riscos geològics) i, així, poder definir un millor pla de treball. De fet, és quelcom que s’ha tingut en compte en la redacció del nou Contracte Programa de l’ICGC.

Com a punt de partida, l’ICGC resumeix l’evolució que han patit els instituts geològics europeus en quant a les seves funcions, des de la recerca de matèries primeres durant la Revolució Industrial fins a la generació de coneixement geològic per a la sostenibilitat i la mitigació de la Crisi Climàtica actual, passant de l’elaboració de cartografia geològica sistemàtica a la implementació de bases de dades específiques més enllà de la geologia “clàssica” i a la creació de models multidimensionals.

Així doncs, aquests últims anys els instituts geològics europeus han prioritzat els treballs alineats amb l’Acord de París i l’agenda 2030 de l’ONU, com ara:

• Gestió intel·ligent del subsol (emmagatzematge de CO₂ i altres elements, geotèrmia, gestió d’aqüífers, etc.).
• Geoquímica ambiental, molt relacionada amb la salut.
• Obtenció d’elements crítics, especialment per a la tecnologia vinculada amb energies lliures de CO₂.
• Mitigació dels riscos deguts al clima extrem (temporals, incendis, sequeres, etc.) i l’acció antròpica.

Amb el mateix punt de vista climàtic, i tenint en compte les decisions del Govern de Catalunya al respecte, l’ICGC informa que vol anar més enllà del mapa geològic clàssic i donar resposta a les problemàtiques derivades de la Crisi Climàtica. A aquest efecte, estructura la seva activitat geològica en 5 eixos interconnectats:

1. Descarbonització i recursos per a la transició energètica (usos del subsol, propietats mineralògiques i petrofísiques, minerals crítics...).
2. Processos geològics actius i riscos (anàlisi i monitoratge de processos actius com l’erosió, models predictius d’escenaris de riscos...).
3. Territori sostenible (geoquímica i mineralogia de zones urbanes i industrials, gestió sostenible de recursos, gestió d’aqüífers...).
4. Repositori de dades i difusió (bases de dades, litoteca, anàlegs digitals...).
5. Referencial geològic de Catalunya (sistema d’informació geològica integrat: models 3D, capes d’informació, dades químiques i d’altres tipus...).

Atesa la diversitat de temes plantejats, la DGOTU considera que caldria establir prioritats i explica els projectes que té en marxa per si es poden alinear:

• Pla de protecció i ordenació del litoral. En aquesta línia, l’ICGC esmenta el projecte Sistema d'Informació de la Dinàmica Litoral (SIDL) que duu a terme i la instal·lació del Centre de Suport Territorial Litoral a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes).
• Pla territorial sectorial d’energies renovables (junt amb la DG d’Energia). La DGOTU proposa potenciar la geotèrmia en aquest Pla i demana el suport de l’ICGC a aquest efecte, atesa la seva experiència. L’ICGC confirma la seva col·laboració.
• Pla territorial parcial del Penedès (vegueria del Penedès). La DGOTU comenta que pot servir de banc de proves de la nova planificació territorial, què inclouria el subsol, amb l’ànim de poder identificar les fortaleses i debilitats del territori de Catalunya.

La Universitat de Girona considera que caldria prioritzar la resposta a aspectes locals, com ara plans urbanístics o episodis climàtics extrems. L’ICGC comenta que ja atén aquestes necessitats locals i que emet la seva opinió en relació als riscos geològics i la possible afectació al patrimoni geològic a través de l’emissió d’informes en el marc de la tramitació ambiental i urbanística. Alhora, l’ICGC segueix elaborant el referencial geològic, si més no perquè cal tenir informació de la quantitat (o inexistència) i qualitat dels recursos disponibles. De fet, l’èxit de l’ICGC serà trobar l’equilibri entre la missió global i la local, fet que ja ha iniciat amb el replantejament del referencial geològic respecte dels Geotreballs, i que també queda reflectit en la redacció del nou Contracte Programa de l’ICGC amb els punts de sostenibilitat urbana i sostenibilitat territorial.

Una altra aportació de la Universitat de Girona és en relació a la importància del Patrimoni geològic com a element promotor del turisme. En aquest punt, l’ICGC exposa els treballs que realitza per a l’actualització de l’Inventari d’espais d’interès geològic en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

Atenent un comentari de la Universitat de Girona al respecte, l’ICGC informa que treballa estretament i de forma coordinada amb l’ACA, Protecció Civil i FGC entre altres, si bé en ocasions molt concretes sorgeixen dubtes competencials en quant a l’execució de certes accions. Un exemple d’aquesta col·laboració és el servei de guàrdia que presta l’ICGC per donar resposta a totes les incidències relacionades amb geologia, 24 hores al dia / 7 dies a la setmana / 365 dies l’any, així com la seva presència en el 70% (aprox.) dels plans de protecció civil (Sismicat, Neucat...).

Protecció Civil subscriu aquesta coordinació amb l’ICGC però comenta que també voldria afegir la prevenció de riscos geològics del planejament urbanístic al Mapa de Protecció Civil de Catalunya.

Diversos participants comenten la necessitat d’incloure l’edafologia en l’assessoria que fa l’ICGC en planejament territorial, urbanístic i altres, a més dels riscos i el patrimoni geològic que ja contempla, per no perdre sòls de qualitat. L’ICGC està treballant en la capacitat agrològica dels sòls, per encàrrec del DACC.

En relació amb el patrimoni geològic, el Geoparc Orígens té dubtes de la seguretat legal de la seva conservació, més enllà de la seva inclusió en els informes que emet l’ICGC, i considera que caldria potenciar aquest aspecte.

Atenent un comentari del Geoparc Orígens al respecte, l’ICGC informa que treballa juntament amb l’ACA en quant a vulnerabilitat d’aqüífers i dejeccions ramaderes, tal com demostra el Mapa de vulnerabilitat intrínseca dels aqüífers de Catalunya, el qual s’ha realitzat dins d’un projecte europeu i publicat al web de l’ICGC. A més, informa que s’està avaluant la creació d’un nou Centre de Suport Territorial a la zona de Girona que estaria especialitzat en aigües subterrànies (hidrogeologia), el qual s’afegiria al de Tremp (operatiu des de fa anys i especialitzat en sòls) i al de Roquetes (en construcció i especialitzat en el litoral), si bé aquesta “descentralització” presenta certes dificultats.

La Universitat de Lleida informa que està preparant un projecte amb la Diputació per a reduir el risc per inundacions amb mesures de restauració fluvial i d'emmagatzemament natural de l'aigua en les planes d'inundació d'unes 15-20 zones prioritàries.

L’ICGC planteja que la Comissió podria treballar en els següents temes:

• Identificar aquells productes i serveis que cobreixin les necessitats de la societat, tenint en compte les característiques de Catalunya, per a poder prioritzar els treballs a dur a terme.
• Fer servir el Pla territorial parcial del Penedès com a prova pilot dels treballs a dur a terme per a avaluar els aspectes geològics a contemplar en un pla territorial parcial.
• Homogeneïtzar la simbologia emprada en la identificació d’espais/fenòmens/itineraris d’interès geològic.

S’acorda fer una prova pilot amb el Pla territorial del Penedès per a avaluar els aspectes geològics a contemplar, sense cap mena de límit (en tant que prova pilot). A aquest efecte l’ICGC i la DGOTU es posaran en contacte.

A partir de tot l’anterior, l’ICGC proposarà una revisió dels Grups de Treball adscrits a aquesta Comissió. En aquesta línia, també revisarà els representants de l’ICGC en aquesta Comissió i convida als presents a fer-ho extensiu a les seves organitzacions.

Per al seguiment de tot plegat i per tractar altres aspectes que puguin sorgir, l’ICGC proposa celebrar la propera sessió de la Comissió el 18 de maig i una altra el 21 de setembre, ambdues amb antelació a sessions de la C4 per si cal presentar-hi qualsevol element a aprovar/considerar.

3. Torn obert de paraules

• L’IEC comenta que s’ha presentat el Diccionari Multilingüe de la Ciència del Sòl en la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl i s’ofereix a presentar-lo a l’ICGC.
• L’ICGC proposa implementar més visors per a una major i millor explotació d’informació geològica.