1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (#13)

L'ICGC presenta el nou espai de col·laboració on, a banda de consultar les actes de les sessions en format de pàgina web (no com a document, encara que es pot exportar a PDF), els membres poden fer les aportacions que considerin oportunes per a les funcions de la Comissió, tant en relació amb una sessió concreta com en general.

Dit això, es dona per aprovada l'acta de la sessió anterior, si bé queda oberta a comentaris.

2. Sentinel 3: Introducció i situació sobre Catalunya

L'ICGC explica que està començant a processar dades de Sentinel 3. Es destaca el fet de tenir revisites gairebé diàries gràcies al seu swath de més de 1 000 km. D'altra banda, el GSD és d'uns 300-500 m.

Dels sensors que incorporen aquests satèl·lits:

• OLCI:
  

  • En representa la continuïtat de missions satèl·lit com MODIS i MERIS.

  • Els nivells L2 i L3 de generació de productes no es produeixen per part del programa COPERNICUS encara amb prou integritat i continuïtat.

• SLSTR:
  

  • Hi ha pocs sensors que, com aquest, ofereixi long-wave infrared (tèrmic).

  • No recull dades per la nit.

  • L'ICGC està treballant amb SL0 i SL1 perquè els altres productes no tenen gaire disponibilitat.

  • Actualment, l'ICGC baixa les imatges, les corregeix i en fa el mosaic. Es mostra time-lapse amb resultats per tot l'any 2018.

Preguntat l'ICGC sobre la difusió d'imatges/productes de Sentinel 3, comenta que està avaluant diverses explotacions possibles però que el millor seria rebre requeriments d'usuaris finals com els convocats a la CT3 per poder donar respostes concretes, ja que són imatges molt grans, amb molta espectralitat, diferents sensors...

3. Sentinel 1: Deformacions a Catalunya 2016-2018

L'ICGC explica que ja utilitza un model productiu propi per al mapa de moviments de superfície de Catalunya, fent una actualització semestral.

Alhora, ha creat un visor web per consultar mesures, tant d'òrbites ascendents i descendents, com les velocitats mitjanes anuals vertical i horitzontal est-oest. Clicant-hi els punts que es mostren, es pot veure més informació dels mateixos (dates, velocitats concretes…). Cal tenir en compte que només s'inclouen els punts que tenen bona reflectivitat (perquè són els que es poden mesurar amb qualitat en termes de coherència temporal).

Mitjançant la consulta d'aquest visor es poden extreure força conclusions sobre els moviments del terreny, com ara la variació dels aqüífers.

4. Sentinel 1: Nous desenvolupaments en sèries temporals

L'ICGC explica els avenços que ha fet respecte l'evolució temporal de diferents variables del territori, principalment a partir d'informació Sentinel 1 i Sentinel 2, i en particular sobre cobertes de conreu en col·laboració amb el DARP.

D'una banda, el radar (Sentinel 1) permet diferenciar superfícies especulars de rugoses, com seria el cas dels arrossars del Delta de l'Ebre quan estan inundats i quan estan per collir. De l'altra, aquesta informació es pot lligar amb la variació de l'NDVI al llarg de l'any (Sentinel 2), i fa possible l'obtenció de certs indicadors.

De fet, l'ICGC ha fet l'estudi específic de diverses parcel·les, principalment relacionades amb el cultiu de l'arròs, i voldria continuar amb altres tipus de conreus però requereix conèixer la seva signatura espectral, per a la qual cosa demana als membres de la CT la seva col·laboració (calen dades sobre la “realitat terreny”).

Mitjançant la codificació (amb colors) de les variacions detectades és possible tenir una visió sinòptica de què canvia. En relació amb això, els resultats obtinguts a partir de radar es consideren molt útils en llocs amb molta nuvolositat. De fet, l'IRTA treballa amb imatges de Sentinel 2 (resolució 10 m) i té forats temporals deguts a la nuvolositat, els quals es podrien omplir amb dades de Sentinel 1 (encara que la resolució sigui de 20 m). A més, com un satèl·lit té una revisita d'uns 5 dies i l'altre d'uns 6 dies, cada X temps coincideixen i permet contrastar (fer check) dades.

Altres aplicacions desenvolupades per l'ICGC a partir de descriptors estadístics de sèries temporals són la creació d'una màscara de zones no admissibles (aquelles per a les quals no es concedeixen subvencions agràries perquè suposadament no es conreen) i la diferenciació de conreus declarats i confirmats.

Mitjançant polarimetria es podria obtenir encara més informació però, com ja s'ha esmentat, és necessària informació de camp per validar resultats (i metodologia).

En quant a la variació dels boscos, es considera complicat obtenir més informació a partir de radar perquè el Sentinel 1 treballa en la banda C (de l'espectre electromagnètic) i aquesta difícilment penetra boscos densos. Pel que fa a la seva humitat, també es considera complicat obtenir més informació però a causa d'altres variables.

En relació amb l'anterior, actualment l'ICGC aborda la prevenció d'incendis, en termes de determinar el model de superfície i estructura del bosc amb lidar aerotransportat i mitjançant la correlació d'imatges òptiques, però està mirant de fer proves amb banda L. El SMC estaria interessat, i en particular des de l'ICGC es menciona el nou sistema Saocom Radar en banda L i els contactes que han hagut per poder accedir a imatges.

5. Sentinel 2: Estat Geoserveis

Es presenta l'estat dels geoserveis de descàrrega, comparador i WMS de les ortoimatges mensuals Sentinel 2. Actualment ja estan carregades fins a juliol de 2019 i preparades per estar-hi les dels mesos d'agost i setembre de 2019.

6. Presentació de l'IRTA sobre l'ús de Copernicus

L'IRTA explica l'ús que fa de les dades Sentinel: principalment treballa amb dades tèrmiques i meteorològiques (n'hi ha regionals de detall i globals més genèriques, hi ha històriques de bona qualitat i predictives de menys qualitat...), per conèixer evapotranspiració i estrès hídric. La calor que no es veu és la que es dissipa per evaporació.

L'IRTA participa en el projecte Sentinels for evapotranspiration (SEN-ET), que té com a principal objectiu, precisament, el càlcul d'evapotranspiració a partir de dades de Sentinel. Aquesta metodologia ja és operativa.

De tot el que ofereix el Sentinel 3, l'IRTA utilitza bàsicament la temperatura de superfície i, per millorar-ne la resolució, fusiona aquestes dades amb informació del Sentinel 2 (reflectància de superfície) mitjançant data mining sharpener: passa d'1 km de resolució a 20 m. D'altra banda, és quelcom que està en fase de validació i aprenentatge dels algoritmes. A aquest efecte, utilitza informació addicional com mapes d'usos del sòl i el SIGPAC.

Alhora, com les dades proporcionades pels satèl·lits són d'un moment concret del dia, es fa una extrapolació a partir de dades meteorològiques per obtenir l'evapotranspiració al llarg del dia.

Tot això es contrasta amb dades contínues obtingudes en temps real en parcel·les de control, mitjançant tècniques d'eddy-covariance, amb diferents sistemes de reg, diferents espècies, etc. Aquestes observacions permeten corregir les simulacions de cultius i millorar-ne les prediccions, útils per a comunitats de regants, etc.

El principal escull de tot plegat és l'escassa resolució de les imatges de Sentinel 3 utilitzades (1 km), atesa l'elevada variació dels cultius de pocs metres.

Addicionalment, es comenta l'existència de projectes de classificació de cultius i de tipus de reg a partir de dades Sentinel.

7. Torn obert de paraules

Interessa molt posar sobre la taula possibles aplicacions per poder fer especificacions concretes i aprofundir-hi. En concret i des de l'IRTA s'insisteix en la idoneïtat dels tractaments que fa l'ICGC amb Sentinel 1 per incorporar en els models de simulació agronòmics per tal de tenir dades en les temporalitats que els satèl·lits òptics, per la situació meteorològica, fonamentalment núvols, no s'obté imatge aprofitable.