1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l’acta de la sessió anterior (#26). 

2. Consulta sobre informació geogràfica i gestió municipal

• L’ICGC informa que va enviar la consulta sobre informació geogràfica i gestió municipal (tal com va comentar que faria en la sessió anterior) a les entitats pertinents, per conèixer com afecten a la gestió municipal una estructura SIG de les dades i els sistemes de captació de mobile mapping, i també per detectar noves necessitats, tot plegat per poder programar les properes activitats de la CT2. 

• Es va enviar a principis de juny donant un mes de termini però es va ampliar un mes més. 

• La DIBA ha recollit la informació d’alguns municipis de la seva província i l’AMB s’ha reunit amb els que gestiona per parlar-ne. La resposta enviada per l’AMB és com a entitat; cada Ajuntament envia la seva. L’ICGC informarà a la DIBA i l’AMB dels municipis del seu àmbit que han fet l’enquesta i dels resultats. 

• L’ICGC reclama fer extensiva la consulta als municipis dels quals no es disposa d’informació, per poder disposar d’una mostra significativa. 

• L’ICGC presenta els resultats inicials, tenint en compte que són parcials (encara falta rebre força informació):

  • Sobre l’ús de bases cartogràfiques, destaca:

    • La importància de la cartografia cadastral.

    • L’ús de Google per la visió diferent que ofereix del territori i les facilitats que proporciona: localització, visualització de la via pública (street view), itineraris.

    • La base de referència per a la gestió municipal: inventaris, planejament, realització de projectes en espais públics.

  • Sobre les preguntes que hauria de respondre la cartografia 1:1 000, destaquen: superfície i amplada de calçada, superfície i amplada de vorera, longitud i amplada de carrers, i superfície de zones verdes, entre altres (contaminació lumínica, estudis de mobilitat i trànsit...).

  • Sobre els inventaris que es gestionen, a partir del llistat de partida que va facilitar l’Aj. de Manresa:

    • Destaquen: enllumenat, clavegueram, embornals, arbres, fonts, hidrants, bancs i jardineres.

    • Es dedueix que, en general, el 43% dels elements de la llista inicial no s’inventarien.

  • Sobre el model de gestió dels inventaris: el 61% de les entitats els gestionen de forma independent i un 11% en un únic sistema. Malauradament es desconeix com ho gestiona el 28% restant.

  • Sobre els elements de la cartografia urbana útils en inventaris, destaquen: enllumenat, mobiliari urbà, arbrat, parcs i jardins, senyalització horitzontal i vertical, i xarxes de serveis, entre altres (guals, aparcaments, elements de mobilitat, elements d’esbarjo...).

  • Sobre els inventaris susceptibles de ser incorporats a la cartografia urbana, destaquen els mateixos que en el cas anteriors i, en conseqüència, caldria avaluar com s’acaben de relacionar. Addicionalment s’han reportat altres inventaris que poden ser rellevants.

  • Dels elements que actualment es recullen mitjançant treball de camp, els esmentats en els punts anteriors es considera que podrien recollir-se mitjançant mobile mapping. D’altra banda, poques entitats coneixen aquest sistema i potser caldria fer divulgació al respecte.

  • Pel que fa a elements no disponibles actualment, susceptibles de ser recollits mitjançant mobile mapping per a diferents usos, destaquen: retolacions, jardineres i senyalització, entre altres.

  • Dels elements anteriors, susceptibles de ser recollits mitjançant mobile mapping, destaca la senyalització horitzontal, vertical i semafòrica, entre altres (accés a edificacions...). En quant a les xarxes de serveis d’empreses privades, també citades entre aquests elements, probablement facin referència a mancomunitats de municipis o empreses de telecomunicacions.

  • La valoració de la utilitat del mobile mapping per a la captació de dades és d’un 4 de mitjana (sobre 5). Per tant, es considera necessària la seva implementació. 

• L’ICGC farà l’informe final, més quantitatiu, quan disposi de tota la informació.

• L’ICGC comenta que aquestes enquestes ajuden a proporcionar solucions més ajustades a la realitat municipal, i d’aquí la importància de fer-les.

  • Per exemple, a partir d’aquestes s’ha detectat la necessitat de conèixer la superfície de les calçades però, per contra, l’RTL no n’inclou la poligonació. D’altra banda, es podria derivar automàticament, encara que potser faltarien atributs, o també es podria considerar un producte diferenciat... En qualsevol cas, és quelcom que s’ha detectat que cal avaluar. 

3. Consulta sobre l’estat dels CIG del PCC

• L’ICGC informa que va enviar la consulta sobre l’estat dels CIG del PCC (tal com va comentar que faria en la sessió anterior) a les entitats pertinents, per poder programar les properes activitats de la C4. 

• La consulta tractava els següents aspectes sobre cadascun dels CIG: descripció del contingut, data de l’última actualització, condicions d’accés i d’ús, distribució (formats i canals), normalització de les especificacions tècniques, i catalogació a la IDEC. 

• Es va enviar a finals de juny donant un mes de termini però es va ampliar fins al 20 de setembre atesa la proximitat de les vacances. 

• De tots els conjunts del PCC, l’ICGC no ha rebut informació de 57 d’ells (algunes entitats han informat només d’alguns dels seus CIG...). 

• L’ICGC reclamarà la informació que falta a les entitats responsables. 

• L’ICGC començarà a treballar amb les entitats que ja han enviat la informació per, si més no, generar metadades estàndard i documents d’especificacions. 

• L’ICGC farà l’informe d’estat del PCC quan disposi de tota la informació, ja que és necessària una visió global al respecte per detectar transversalitats i poder definir un pla de treball el més ajustat possible.

4. Especificacions

L’ICGC presenta les especificacions elaborades en l’àmbit de la CT2 i que es portaran a aprovació de la C4: Referencial Topogràfic Local (RTL) i Adreces municipals v2.0 

• Ambdues s’han elaborat amb l’esforç dels grups de treball específics. 

• Referencial Topogràfic Local:

  • Com passa amb la resta d’especificacions, es podrà anar adaptant a noves necessitats i experiències.

  • En resum, és una evolució de la Cartografia topogràfica 1:1 000 v2.2 que pretén ampliar el seu ús a SIG, entre altres millores.

  • En quant al document presentat en aquesta CT, simplement s’ha revisat el format respecte del que es va tractar en el GT corresponent. D’altra banda, la DIBA ha detectat alguna diferència al respecte, si més no en l’Excel d’objectes, com ara les corbes de nivell o la geometria dels aparcabicis; l’ICGC ho revisarà i en paral·lel la DIBA enviarà un correu detallant aquestes diferències. Addicionalment, l’ICGC penjarà l’esmentat Excel a l’espai col·laboratiu de la CT2 per a possibilitar la seva consulta, encara que aquest no es presenta a aprovació de la C4 (només es presenta el document d’especificacions). 

• Adreces municipals:

  • En resum, és una millora de la versió anterior, adaptada a les noves necessitats que s’han anat plantejant des de llavors.

  • Destaquen els següents canvis respecte de la versió anterior:

    • Aranès més integrat.

    • Totes les vies amb localització (mitjançant adreces fictícies).

    • Nous atributs per abastar noves necessitats (estat, posició de l’adreça, paritat, noms d’edificacions normalitzats...).

    • Tipus de via més flexible.

    • Codificació de disseminats mitjançant taules d’àrees.

    • Punts quilomètrics en km i 3 decimals.

    • Millor relació amb el Padró.

    • Codi postal obligatori.

    • Formats de distribució: se substitueix el TXT pel CSV (;).

  • L’Aj. de l’Hospitalet de Llobregat consulta com tractar adreces històriques i com a solució més eficient es proposa utilitzar un “varianter”, ja no només per a aquest cas sinó també per a la relació amb altres bases de dades de carrers (INE, etc.).

  • La DIBA comenta que no ha tingut temps de revisar el document i, si bé és quelcom que ja ha estat treballat i acordat en GT, es deixa una setmana per fer comentaris al respecte i, si calgués, es tornaria a convocar el GT. 

5. Torn obert de paraules

• L’AMB proposa que l’ICGC comparteixi les seves experiències en la implementació de l’RTL. Es farà sessió específica. 

• Sobre la convergència amb el Cadastre, l’ICGC s’ha reunit en diverses ocasions amb la Direcció General i estan treballant conjuntament per arribar a una solució, tenint en compte les conseqüències econòmiques, administratives i legals que pot tenir. Ara per ara, el Cadastre considera que ajustar la cartografia a nivell d’illa, tal com ha fet a la resta de l’Estat (“conversión de manzanas”), seria suficient, mentre que l’ICGC i la resta de membres de la CT2 consideren necessari arribar a nivell de parcel·la per a que sigui útil (altrament seria quelcom merament estètic). 

• Sobre la problemàtica de coordinació cartogràfica amb proveïdors de serveis, principalment pel que fa a xarxes (de serveis):

  • L’AMB ha començat a treballar-hi amb alguns, com ara Agbar, amb qui ha signat un conveni amb a tal efecte, i ja està (Agbar) reajustant les seves línies a la cartografia oficial mitjançant una empresa mixta (també participada per AMB, fet que ha facilitat la coordinació), i a més preveu un intercanvi d’informació i intentarà que es pugui difondre (amb les limitacions de seguretat necessàries). Amb això, l’AMB convida a la resta de membres a tirar endavant iniciatives d’aquest tipus.

  • L’Aj. de Reus reafirma la problemàtica, comentant que ACEFAT i altres empreses de serveis (elèctriques, etc.) no tenen en compte la geoinformació existent oficial (fan cartografia pel seu compte, duplicant esforços) i, a més, no comparteixen la que fan encara que té implicacions públiques.

  • Tots/Totes els/les membres de la CT estan d’acord que aquestes empreses haurien de compartir la geoinformació, com a mínim quan es relacionen amb les administracions públiques, i enviaran a l’ICGC la seva experiència al respecte per tal que es plantegi a la C4 i intentar trobar una solució, si bé són conegudes certes limitacions legals. 

• Es comenta que força programari de gestió municipal utilitza el servei de consulta de carrers del Cadastre i que llavors hi ha incongruències amb els oficials i/o de la BDMAC. Com a solució, la Diputació de Lleida informa que ha pogut lligar la BDMAC a un “varianter” i aquest amb els carrers del Cadastre, en tant que el model ho permet.

  • L’ICGC informa que Cartociudad és un dels que consumeix carrers del Cadastre i també codis postals de Correus, entre altres, i que està en converses (amb Cartociudad) per tal que inclogui també la BDMAC (en aquest cas no hi ha dependències legals).

  • L’ICGC informa que està canviant la metodologia per a una actualització més ràpida de la BDMAC.