1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (#25)

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l’acta de la sessió anterior (#25).

2. Convergència cartografia topogràfica amb Cadastre

L’ICGC ha revisat l’estat de la convergència entre la cartografia topogràfica i la cadastral i comenta que, si bé altres Comunitats Autònomes ho han intentat a partir del PNOA, l’ICGC prefereix aprofitar la cartografia topogràfica 1:1 000. En qualsevol cas, informa que s’ha reunit amb la Gerència del Cadastre de Catalunya i que ara no pot posar-se (Cadastre) amb aquest tema perquè està centrat en resoldre la situació amb el Registre de la Propietat. En conseqüència, l’ICGC té previst anar a la Direcció General del Cadastre a Madrid per parlar-ne. 

• Alguns membres de la CT2 exposen, com a argument, que seria preferible convergir primer la cartografia perquè sinó es consoliden els errors amb el Registre de la Propietat. L’ICGC convida a reportar més elements que afavoreixin la priorització de la convergència entre ambdues cartografies.

3. Especificacions de l’Ortofoto local

L’ICGC informa que ha elaborat unes noves especificacions tècniques d’ortofoto local, basades en l’ortofoto de 10 cm, més flexibles en quant a bandes espectrals, i havent-ne simplificat el document i adaptat els requisits de qualitat. L’ICGC penjarà aquesta proposta en l’espai col·laboratiu per a la seva revisió, de cara a la posterior aprovació per part de la C4.

4. Referencial topogràfic local: enquesta

L’ICGC mostra l’enquesta que ha preparat per a conèixer les implicacions que pot tenir el Referencial Topogràfic Local (RTL), estructurada en 4 apartats: 

• Inventaris municipals:

  • Alguns ajuntaments comenten que es poden distingir entre georeferenciats i sense georeferenciar. Es considera que el nombre d’inventaris pot ser molt gran, especialment si es contemplen els que no contenen informació geogràfica.

  • Alguns ajuntaments disposen d’inventaris connectats amb cartografia topogràfica (mitjançant identificadors), però en ocasions és complicat, com per exemple quan el manteniment el duen a terme empreses diferents. A més, en certs casos, només alguns elements de l’inventari estan lligats a la cartografia topogràfica.

  • Atenent la casuística anterior, i per simplificar el recull d’informació, finalment s’acorda incloure una llista de possibles inventaris, amb possibilitat d’indicar-ne altres, i indicar si se’n disposa, en cas afirmatiu si està georeferenciar, en cas afirmatiu si ho estan en base a la cartografia urbana o independentment. Com l’Aj. de Manresa sembla ser qui més inventaris té, facilitarà la seva llista a l’ICGC per a incloure-la com a referència en l’enquesta.

  • Com també es detecten diferències en la gestió dels inventaris (cadascun de forma independent, aplicació integrada, etc.), s’acorda afegir una pregunta al respecte.

  • Com es considera que el tema no és trivial perquè planteja molta casuística, s’acorda limitar l’enquesta a una mínima informació i, a partir d’aquí, derivar-ne accions.

  • S’acorda que els inventaris a contemplar són aquells d’objectes reals/físics del territori que es gestionen (senyalització, paviment, tipus de vegetació de parterres, etc.), no d’altres aspectes que puguin estar geocodificats (denúncies, etc.).

  • Per a poder encabir diverses escales, s’hi substituirà “RTL” i “cartografia 1000” per “urbana”.

  • Es proposa crear un Grup de Treball al respecte (inventaris municipals), un cop s’hagi recollit la informació de l’enquesta. 

• Ús d’altres bases (Google, Esri, Cadastre...):

  • S’aclareix que és per a usos topogràfics o com a cartografia de referència.

  • S’acorda incloure una llista predefinida de valors, amb possibilitat d’indicar-ne altres, per a facilitar la resposta. 

• Usos de la cartografia urbana:

  • S’acorda integrar les preguntes d’aquest apartat amb el primer.

  • Mobile mapping: no es plantegen modificacions al respecte.

Un cop incorporades a l’enquesta les modificacions esmentades, l’ICGC l’enviarà als membres de la CT2, si bé interessaria adreçar-la a altres municipis. A aquest efecte, per a facilitar la recollida d’informació, s’acorda que les entitats supramunicipals (AMB, Diputació de Barcelona, etc.) trametin l’enquesta als ajuntaments que gestionen i que no són membres de la CT2; l’ICGC ho farà als municipis de Girona.

5. Referencial topogràfic local: característiques

L’ICGC explica les característiques més rellevants del nou RTL: 

• Recorda les millores respecte dels plecs vigents, tant de captació (més flexible...), com de continguts (homogeneïtzació entre conjunts de dades...), estructura (explotable amb SIG), organització (informació contínua...) i distribució (actualitzada). 

• Comenta que el nou model no és compatible del tot amb les versions actuals de cartografia 1:500 i 1:1 000 / 1:2 000, i llista les accions que caldrà dur a terme en la 1a implantació indicant-hi el cost estimat (nul, moderat o elevat). Algunes d’aquestes accions són l’addició i reclassificació de certs elements. 

• Comenta que el nou model es defineix mitjançant 2 documents:

  • Plec d’especificacions, millorat i què inclou un diccionari d’elements simplificat i casos d’ús, tot amb il·lustracions i exemples.

  • Taula d’objectes i atributs.

6. Referencial topogràfic local: planificació

L’ICGC presenta la planificació, indicant que: 

• S’ha enllestit la definició del model (objectes, atributs, etc.). 

• Ara s’està treballant en la formació d’equips interns (a l’ICGC) i en la definició de la distribució. Respecte d’aquest últim punt, l’ICGC facilitarà una proposta de redactat, que contemplarà només la definició del format d’intercanvi, i es convocarà el GT d’Especificacions per comentar-la si cal. En quant als formats d’explotació, poden incloure’s en futures revisions de les especificacions, tal com s’ha procedit amb el Referencial Topogràfic Territorial. 

• En la propera sessió de la C4, prevista per a finals de juny, es presentarà el document per a la seva aprovació. 

• Els següents passos seran la implementació de l’arquitectura i eines necessàries (juliol 2022), la formació d’equips externs (setembre 2022), el desenvolupament d’eines per al control de qualitat (octubre 2022). 

• Es preveu disposar de les primeres dades al desembre del 2022 i la seva publicació al març de 2023. 

• A mida que es vagi implementant l’RTL, es podran anar reajustant conceptes.

7. Torn obert de paraules

• Sobre l’RTL, s’aclareix que la informació que pugui incloure d’altres bases (opcionalment) seran simplement referències, com ara els codis cadastrals, si bé caldrà tenir en compte el seu manteniment per evitar incoherències. L’objectiu és que l’RTL sigui una eina de gestió, no simple cartografia de fons/referència. En relació amb això, també s’aclareix que aquells conjunts de dades que existeixen com a tals (adreces, vèrtexs geodèsics...) no s’inclouen per evitar duplicitats i alhora possibles incoherències i, a més, es poden superposar com a capes. 

• L’ICGC informa de la revisió que el GT de Carrers està fent de les especificacions d’adreces (BDMAC), bàsicament per a adaptar-les a les necessitats que s’han anat detectant en la implementació de la versió vigent, destacant la incorporació de totes les adreces (oficials o no) i la geolocalització de totes les vies, a banda de l’addició i substitució d’atributs entre altres canvis. El document resultant es penjarà en l’espai col·laboratiu de la CT2 per a la seva revisió. 

• Tal com es va comentar en la sessió anterior, la propera està planificada per al setembre d’enguany.