1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (#24)

L’ICGC informa que el Sr. Antonio Magariños, Subdirector General de Serveis Tècnics de l’ICGC, va ser nomenat secretari de la C4, en substitució del Sr. Joan Sendra, qui es va jubilar.

La Comissió aprova sense comentaris, per unanimitat, l’acta de la sessió anterior.

2. Planificació de treballs 2022, de la CT i Grups de Treball associats

Sobre la planificació de treballs 2022, de la CT i GT associats, l’ICGC comenta que la C4 ja va aprovar al desembre les següents línies:

• Convergència entre la cartografia cadastral i la cartografia topogràfica urbana.
• Ús de noves fonts d’informació: mobile mapping.
• Anàlisi de possibilitats d’explotació de dades ràster: imatge i lidar.
• Explotacions de la versió 3 del plec d’especificacions tècniques del referencial topogràfic local.

Sobre la convergència entre la cartografia cadastral i la topogràfica urbana:

• L’ICGC recorda que fa uns anys ja va haver contactes amb el Cadastre amb aquesta finalitat però que el projecte va quedar aturat, i que ara s’intentarà reactivar, més tenint en compte que s’han revisat les línies de tot l’estat espanyol excepte a Catalunya i Canàries.
• L’ICGC reprendrà les converses amb la DG del Cadastre, començant per la delegació a Catalunya.
• Diversos Ajuntaments comenten que en algun moment van “sincronitzar” ambdues cartografies però que la dificultat és mantenir després aquesta sincronització, especialment ara que s’hi ha afegit el Registre de la propietat i ho fa tot encara més dinàmic. L’ICGC comenta que les especificacions del Referencial Topogràfic Local (RTL) estan pensades per permetre actualitzacions puntuals, com podrien ser aquestes o les dels inventaris municipals, i que el repte és establir els mecanismes per gestionar-les.
• Diversos Ajuntaments demanen ser tinguts en compte a l’hora de conversar amb el Cadastre, en tant que tenen l’experiència diària al respecte i el coneixement de tota la casuística. L’ICGC comenta que farà una primera aproximació i que llavors parlarà amb els ens locals (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions).
• Diversos ajuntaments comenten que fan reunions periòdicament amb el Cadastre i que reportaran també la necessitat de coordinació.
• El COEGTC pregunta sobre l’estat dels límits municipals, especialment perquè els que mostra el Cadastre semblen desactualitzats. L’ICGC respon que s’han aprovat unes 2 000 de les 2 800 línies existents (aprox.) i que es preveu tenir-les totes en 2-3 anys, si bé és probable que restin alguns desacords (depèn dels Ajuntaments); que tot el que es va fent es publica a la web de l’ICGC i es comunica al Registre Central de Cartografia; i que és responsabilitat del Cadastre adaptar les seves línies municipals a les oficials publicades però no es disposa d’informació del que triga a fer-ho.

Sobre l’ús del mobile mapping:

• L’ICGC està fent un estudi de viabilitat d’un programa sistemàtic de captació, avaluant cobertures, freqüència d’actualització, característiques particulars, conjunts de dades i procediments actuals que es podrien substituir o complementar, i explotacions i serveis entre altres aspectes. En relació amb tot plegat, l’ICGC enviarà un qüestionari als membres d’aquesta Comissió per a conèixer possibles casos d’ús i millorar d’aquesta manera la definició del programa.
• Diversos Ajuntaments confirmen la necessitat, immediata en alguns casos, del mobile mapping en la gestió municipal, més enllà de l’actualització cartogràfica. L’ICGC informa que ja contempla aquesta visió, si bé pretén que sigui d’àmbit territorial, i que caldrà avaluar com s’abasta econòmicament (participació pública-privada, conveni entre administracions, etc.).
• Principalment a partir de la informació dels qüestionaris es podrà constituir un nou GT sobre aquest tema amb l’objectiu d’acordar una estratègia comú al respecte abans d’acabar aquest any.

Sobre les possibilitats d’explotació d’un programa ràster (imatges aèries i lidar):

• L’ICGC està avaluant la generació simultània d’ortoimatge urbana i núvols de punts, aprofitant els vols que es fan per a l’obtenció de cartografia topogràfica 1:1 000 i també la futura captació de dades mitjançant mobile mapping. En aquest cas es parteix dels casos d’ús i explotacions actuals per a identificar necessitats i freqüència, amb el focus principal en l’obtenció de models urbans 3D.
• Identificar oportunitats de caracterització morfològica. Seguiment d’indicadors.
• Diversos ens locals confirmen la necessitat d’ortofotos de més detall (10-15 cm), a poder ser anual o bianual. De fet, alguns d’ells, com l’AMB o la Diputació de Barcelona, ja contracten l’elaboració d’aquest tipus de producte. En conseqüència, s’acorda definir unes especificacions per tal que aquestes ortofotos de detall siguin homogènies i coherents.

Sobre les especificacions tècniques del Referencial Topogràfic Local (RTL):

• L’ICGC comenta que el Grup de Treball d’especificacions ha treballat molt i que s’ha aconseguit un document que cobreix la gran majoria de necessitats i de forma consensuada. D’altra banda, aquestes especificacions es podran anar adaptant i evolucionant.
• L’ICGC informa que l’RTL, tot i estar encarat a SIG, segueix cobrint el cas d’ús representatiu i cartogràfic i, a més, amb una estructura d’elements més senzilla. D’altra banda, caldrà identificar les necessitats de difusió i potenciació dels casos SIG de la nova estructura.
• L’ICGC informa que l’RTL permet la connexió amb altres bases de dades, com el cadastre i inventaris, i la realització d’actualitzacions puntuals. En relació amb això, convida als membres de la Comissió a identificar aquells conjunts d’informació que s’estiguin compilant independentment per a la gestió municipal, per a establir-hi possibles lligams (amb l’RTL) i la necessitat d’incorporar-los o extreure’ls.
• L’ICGC comenta que l’elaboració de l’RTL s’ha de considerar conjuntament amb el programa ràster (captació aèria i terrestre) i que cal pensar el projecte d’informació urbana “en gran”, no només en quant a la definició de característiques sinó també en quant a les possibles fonts de dades.
• L’Ajuntament de Mataró comenta que està avaluant l’actualització de la cartografia del seu municipi i dubta si utilitzar el plec v2.2 o el nou v3 (RTL). L’ICGC respon que començarà a elaborar v3 aquest any i que, atenent les diferències entre ambdós plecs, preveu un cert període d’aprenentatge (també dels proveïdors).

Per al seguiment de tot plegat i per tractar altres aspectes que puguin sorgir, l’ICGC proposa celebrar la propera sessió de la Comissió el 19 de maig i una altra el 22 de setembre, ambdues amb antelació a sessions de la C4 per si cal presentar-hi qualsevol element a aprovar/considerar.

La Comissió aprova per unanimitat per al 2022 el pla de treball presentat per l’ICGC, així com el cronograma de les sessions.

S’acorda fer alguna reunió presencial tan aviat com es pugui per a una major sociabilitat de la Comissió.

A banda dels temes específics anteriors:

• L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat considera que caldria agilitzar l’actualització de la BDMAC. A aquest efecte, l’ICGC està treballant en poder fer-ne l’actualització continuada mitjançant mecanismes que s’oferirien als ens locals. L’AMB també està implementant una portal per a facilitar la comunicació i la tramesa d’informació (com podrien ser actualitzacions de la BD carrers) amb els Ajuntaments. Es coordinaran aquests mecanismes per tal que els Ajuntaments només hagin de reportar la informació una vegada.

3. Torn obert de paraules

No hi ha cap comentari addicional.