1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (#14)

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l’acta de la sessió anterior (#14).

2. Planificació de treballs 2022, de la CT i Grups de Treball associats

Sobre la planificació de treballs 2022, de la CT i GT associats, l’ICGC comenta que la C4 ja va aprovar al desembre l’estratègia NewSpace de Catalunya com a eix principal d’aquesta Comissió. 

L’ICGC, com a participant actiu d’aquesta estratègia, n’explica les principals característiques: 

• Es tracta d’una estratègia impulsada per la Generalitat de Catalunya ja fa uns anys que pretén democratitzar l’espai, facilitant l’entrada de nous agents a la indústria aeroespacial, el foment d’una nova indústria i teixit empresarial, i l’impuls de nous talents (STEAM...). Des del punt de vista tecnològic es caracteritza pel disseny i desplegament de nanosatèl·lits en òrbites baixes, els quals tenen un menor cost i permeten un desenvolupament més ràpid. 

• Una línia de treball d’aquesta estratègia és millorar les comunicacions allà on no es disposa de cobertura mòbil (4G, etc.), especialment per a cobrir les necessitats que requereix el creixent Internet of Things (IoT). En aquest sentit, des del març d’enguany hi ha en òrbita un primer nanosatèl·lit (de 30x10x10 cm), anomenat Enxaneta, el qual passa per sobre de Catalunya aprox. cada 3-4 dies i se’n preveu una vida útil de 2,5 anys.

  • L’ICGC ha estat el primer en posar a disposició una infraestructura com a demostrador de concepte. A tal efecte ha implementat  l’arquitectura necessària en la xarxa d’estacions de mesura contínua de paràmetres físics del sòl; aquestes envien les dades al satèl·lit i aquest al centre de control situat al Montsec. L’objectiu era validar la recepció correcta de dades per part del satèl·lit i la seva posterior difusió. 

• Una altra línia de treball és l’Observació de la Terra. En relació amb aquesta, a l’octubre/novembre d’enguany està previst el llançament d’un segon satèl·lit, aquest altre per a la captació d’informació en 7 bandes espectrals entre el visible i l’infraroig proper, configurant-les per part de l’ICGC per tal de ser el més similars possible amb Sentinel-2 per a facilitar la combinació de dades, amb una resolució d’uns 5 m, un ample d’uns 15-20 km, possibilitat de girar uns 10-15º per a atendre alertes, una freqüència inicial de revisita d’uns 5 dies i una vida útil prevista d’uns 3-4 anys.

  • L’ICGC ha estat des del principi en el disseny d’aquest servei, tant pel que fa a les capacitats del satèl·lit (bandes espectrals a cobrir, etc.) com pel que fa a l’explotació de les dades que pugui proporcionar, atesa la seva experiència en el tractament d’imatges de satèl·lit. 

• També està previst treballar en satèl·lits de millora del posicionament però encara s’està en una fase molt inicial. 

• El fet de tenir sensors a terra no només serveix per a calibrar i validar els serveis sinó també per emetre alertes i, si aquestes ho requereixen, engegar altres processos.

L’ICGC comenta que, a més dels treballs esmentats, ha fet el disseny de l’arquitectura funcional i requeriments associats dels diferents mòduls i serveis d'una Plataforma de Dades Geoespacials (PDG) que faciliti la descoberta de les dades i la seva transformació en valor afegit (explotació per part dels usuaris).

Com a exemple de nivell d’implementació actual, en aquest cas del satèl·lit ja en òrbita Enxaneta, es mostra el visor NewSpace publicat.

Un cop explicat l’anterior, es convida a tots els membres a proposar casos d’ús, en el marc de l’estratègia NewSpace Catalunya, d’aquesta tecnologia abans de la propera reunió, per poder derivar-ne possibles accions, tenint en compte que és un projecte viu. Amb això, l’ICGC proposa celebrar la propera sessió de la Comissió el 19 de maig i una altra el 22 de setembre, ambdues amb antelació a sessions de la C4 per si cal presentar-hi qualsevol element a aprovar/considerar.

La Comissió aprova per unanimitat per al 2022 el pla de treball presentat per l’ICGC, així com el cronograma de les sessions.

3. Copernicus

L’ICGC explica algunes novetats del programa Copernicus: 

• Al gener, la plataforma des d’on es descarreguen les imatges originals de Sentinel-2 va fer uns canvis que han implicat l’adaptació de força programari relacionat amb el procés de les mateixes, si bé els usuaris de les ortoimatges mensuals (de Sentinel-2) publicades per l’ICGC no notaran cap diferència. 

• Ha deixat de funcionar un dels satèl·lits Sentinel-1 (radar), en concret el Sentinel-1B, amb la qual cosa s’ha reduït la freqüència de revisita a 12 dies, a l’espera que es llenci un nou satèl·lit que el substitueixi. En qualsevol cas, l’ICGC continua treballant per oferir informació de riscos geològics (deformacions del terreny, subsidències) a partir de Sentinel-1A. A més, ha implementat algoritmes d’intel·ligència artificial per a la detecció de patrons actius de deformació (ADA), principalment en zones d’aqüífers.

4. Torn obert de paraules

• Ateses les noves possibilitats que obre l’estratègia NewSpace, s’acorda afegir participants a aquesta Comissió, especialment relacionats amb Medi Ambient. L’ICGC s’encarregarà d’enviar les invitacions pertinents. 

• L’SMC comenta que estaria interessat en utilitzar l’Enxaneta sempre que ofereixi comunicació cada 10 minuts, si més no com a mecanisme de backup. Si bé això no és possible actualment perquè la freqüència de pas d’aquest satèl·lit no és suficient a dia d’avui, l’ICGC proposa que l’SMC implanti l’arquitectura necessària en alguna de les seves estacions per a fer proves, també per si mai es disposa d’una constel·lació que permeti millorar la disponibilitat. 

• L’SMC remarca els avantatges que oferiran els satèl·lits d’Observació de la Terra en certes situacions atmosfèriques (no només extremes) en quant a la disponibilitat de dades. L’ICGC comenta que ja dona resposta a certes situacions d’emergència, mitjançant vols específics, i ofereix a l’SMC la consideració d’aquesta possibilitat (de demanar vols específics a l’ICGC quan ho necessiti).